Intervenció de síntesi

Encara recordo, quan era un adolescent, una època en la que no existien el mòbils, els DVD, els llapis USB, ni cap de les tecnologies que hi ha avui dia. Qui ho hagués dit...

Els meus primers contactes amb l’informàtica va ser quan vaig fer F.P. Administratiu, tot i que no vaig arribar a conèixer algunes de les eines que ofereix fins que vaig començar a treballar com administratiu.

A la feina vaig aprendre a fer servir algun processador de textos, a guardar documents i fotografies als llapis USB però poca cosa més.

A començament de curs quan vaig saber que havia de crear un bloc se’m va fer una muntanya, la veritat sigui dita. No només havia de crear un bloc sinó que havia de tractar fotografies, treballar amb l’àudio i fer servir un munt d’aplicacions desconegudes per a mi.

La creació del blog va ser bastant fàcil, només havies de seguir les passes indicades al blogger però un cop dintre vaig pensar: Ara què? Estava espantat. No sabia com començar, però vaig començar a remenar i “mica en mica s’omple la pica”.

Al principi vaig fer alguna entrada senzilla, però les dificultats van anar en augment: penjar fotografies, penjar vídeos, Power Points, presentacions amb Google docs, etc... Les dificultats que em vaig trobar van ser dobles, primerament fer servir aquestes eines esmentades, ja que no les havia usat mai i seguidament penjar-les al bloc.

Preguntava als companys com fer-ho, m’ho explicaven però era com si em parlessin en xinès. Un dia vaig asseure i em vaig decidir a fer-ho d’una manera o altra i així ho vaig fer. Vaig anar pas a pas, descarregant programes necessaris com l’Audacity (àudio), el Gimp (fotografies), Slideboom (per pujar presentacions a la xarxa) i així vaig anar ampliant coneixements.

Durant aquests tres mesos he conegut d’una manera més profunda el que significava Web 2.0 doncs ho desconeixia. Algunes de les tasques fetes han sigut d’una manera col•laborativa i cooperativa gràcies a la connexió a Internet potenciant el treball en xarxa.


Fins el passat mes de Setembre tan sols tenia una adreça de correu electrònic a hotmail amb la qual enviava missatges als meus amics. Ara, amb la creació del blogger vaig obrir una altra compte a gmail, a més a més he conegut els xats, alguns fòrums, i tot i que tothom vol que m’obri un facebook (xarxa social) no les acabo de tenir totes amb mi. Primerament perquè no tinc tant de temps i segon no m’agrada donar tanta informació personal. Segurament tard o d’hora obriré una compte i serà una manera de practicar tots aquests nous conceptes que vaig aprenent (puja fotos, baixa vídeos, etc...)

Després de fer una visió global del meu bloc, he reflexionat que si tornés a començar de nou, amb tot els coneixement adquirits fins a la data, es podria millorar bastant, doncs m'he tret aquesta por de "glogejar". Penso que amb molt d'esforç i pràctica les coses s'aprenen i en aquest cas, amb el blog a més d'aprendre a etiquetar, afegir gadgets i d'altres, pots compartir les teves experiències amb els demés, els quals a la mateixa vegada amb els seus comentaris ampliar els teus coneixements.






Per concloure, m’agradaria dir que gràcies al blog, a GITIC i al tutor Xavier Àvila, he pogut ampliar el coneixement i funcionament de totes aquestes eines que fins ara desconeixia. Tot aquest món avança ràpidament i si no estàs al dia, en un futur podríem ser analfabets d’aquest nou llenguatge que es parla avui dia. Hem d’aprendre a explorar l’ informació, analitzar-la i fer servir el més adient i com a futur docent, crec que això és el que haurem d’ensenyar.


Dues intervencions a destacar:


"El mur de Berlín": He escollit aquesta entrada per la satisfacció que m'ha aportat el global de l'activitat, tant per el treball realitzat amb l'Àlvar, com el treball de recerca i finalment l'exposició davant dels companys.

"El programari lliure": He escollit aquesta entrada, més que pel contingut, pel gran esforç que recordo vaig fer a l'hora de crear el Power Point, treballar amb el Slideboom, penjar-ho al bloc, etc... Segurament no és el millor, però hi vaig dedicar molta estona i per a mi va ser molt gratificant.

Error a l'entrada "El lenguaje i las lenguas"

Com haureu pogut observar a l’entrada: “El lenguaje i las lenguas” no es pot llegir. He revisat tot editant l’entrada de nou, però no hi ha manera de que es vegi. Si algú sap a què pot ser degut ja m’ho farà saber. Gràcies.

Descripció i exemple de Webquest

Es basa en el treball col·laboratiu dintre de la mateixa escola. Treball en equip amb un objectiu pels nens. Fa temps que a l’escola ja es feien coses equivalents a això, però a partir de fer-ho amb la tecnologia ara te un cert resò.

Es proposar una activitat més o menys complexa que requereix un esforç i que amb l’orientació del tutor que ofereix els mitjans s’arriba a resoldre. S’ha de proposar d’una manera que motivi al nen a mirar més que el contigut (on no hi ha aprenentatge) a remenar per Internet i acostumar-se a valorar diferents informacions.

Les webquest tenen una estructura molt marcada:

- Introducció (presentació d’una manera motivadora quina es aquesta cosa que mobilitzarà a l’alumne a treballar) si això interessa entrarem en la webquest i es faran, inventaran i crearan les activitats.


- Tasca: defineix tot allò que farem mentre estiguem treballant (grups, com ens organitzarem, buscarem informació, recomanacions de pàgines web ja conegudes pel professor.) Es concreta quin es el treball final.

- Procés: Quan ja tenim una idea d’aquesta questa ja podem començar. Concreta quin serà el treball final. Aquí es pauta cada sessió i cada assignatura que es farà. Cada webquest funciona d’una manera diferent.

- Avaluació: Una de les coses remarcables és l’ integració de l’avaluació dels propis nens i nenes. Desprès de fer el treball es fa una rúbrica del grup. És molt important concretar quans punts tens per arribar a cada pauta...


- Conclusió: Aquí es fa un resum de l’experiència feta i la seva reflexió del que s’ha après. És interessant també fer preguntes que el mateix professor podria fer.

- Crèdits:Estan penjats a Internet.


- Guia docent: Com ajustar-ho a les teves necessitats.


Un exemple de Webquest: Què va pasar el dia que vaig nèixer?

Aquesta webquest fa que els alumnes agafin l’informació i l’entenguin, desenvolupant les seves habilitats amb estrategies d’aprenentatge col·laboratiu.

En aquesta webquest demanen al nen que trobin resposta a una sèrie de preguntes que succeeixen en el dia del teu aniversari. Són preguntes que no pots cercar a la Viquipèdia (per exemple), has d’anar a unes pàgines que ja et proporcionen i trobar la informació. Les preguntes són variades, significat de noms, esdeveniments, personatges de tot tipus, proves esportives, cinema, llibres, Tv, etc...

D’aquesta manera el nen compara l’ informació i busca semblances. També fa que l’alumne classifiqui l’ informació i analitzi els possibles errors si es que n’hi ha.

Crec que aquesta Webquest, d’una manera molt engrescadora fa que el nen busqui informació de tot allò que ha passat en el dia del seu naixement. D’aquesta manera el nen s’acostuma a buscar dades que, segurament, plantejades d’una altra manera, per part del docent, el que faria seria un copia i enganxa.

Exposicions territori

Ja s’han acabat les exposicions de territori, hi ha hagut exposicions de tota mena de territoris, uns més propers i d’altres no tant. Tots plegats m’han fet conèixer d’una manera molt amena altres llocs que desconeixia.

Tot i els nervis que passem abans de les presentacions, penso que aquest primer contacte amb les exposicions ha sigut molt positiva per a tots nosaltres. Tots ho hem aconseguit gràcies a l’esforç que hi ha al darrera.

Un cop més me n’he adonat de l’ importància que hi ha en preparar bé les coses tot i que sempre s’han de millorar. Aquesta ha sigut una primera experiència fent exposicions en parella davant d’un públic. Això comporta un treball per part de dues persones que és molt diferent que treballar en solitari, ja que has de ser tolerant i flexible per a una bona comunicació.

Projecte telemàtic: De TRES en 3

Quan en la setmana de pràctiques vam visitar l’escola Dovella vam tenir ocasió de conèixer l’aprenentatge per projectes, que com vaig explicar a l’entrada del dia 25 NOV '09 es basa en l’interès del nen i no del mestre, treballant allò que motiva al grup. Uns projectes que han de ser clarament definits, com començar i que el contingut sigui significatiu. No ha de ser teòric, l’han de poder tocar, trobar solucions als problemes i que els nens puguin investigar e implicar-se.

Bé, si a aquest tipus d’aprenentatge li afegim la paraula telemàtica ens trobem amb uns treballs que impliquen, cooperativament, a alumnes de diferents escoles i que pels quals utilitzaran Internet i els ordinadors.

Aquestes escoles que participen en un mateix projecte poden compartir informació i el que és important és que el docent sàpiga que fer amb allò (treballar la llengua, medi social, etc...)
Un exemple de projecte telemàtic: de 3 en 3

Aquest projecte telemàtic cooperatiu i en català, està pensat per treballar les endevinalles amb alumnes de primària. Són tres els personatges que van acompanyant als alumnes durant el projecte amb les seves instruccions.

El primer que han de fer els alumnes és presentar el seu grup.

Seguidament han d’elaborar una endevinalla que es basi en un personatge del món dels contes.

L’Eustaqui, que és un dels personatges, va oferint al llarg del recorregut una sèrie d’activitats per tal de què els alumnes hi participin. Les seves explicacions s’han d’escoltar col•lectivament i des de la pàgina web.

Finalment, els alumnes han de resoldre les endevinalles de les altres escoles que hi participen.

Els objectius d’aquest projecte són:

Que els nens i nenes es familiaritzin més amb les tecnologies de la comunicació.
Treballar les competències comunicatives, lingüística i digital.
Aportar materials i recursos per a l’estudi de les endevinalles.
Que els nens tinguin curiositat per veure que fan els altres grups.
Aprendre a pensar i comunicar.

Aquest projecte està pensat per a nens i nenes de primària.

Es treballen diferents àrees com la Llengua catalan, Educació artística, visual i plàstica.

Per poder participar en aquest projecte cal tenir ordinadors i Internet.

Dins una mateixa escola, poden participar diferents grups.

Si cal, els mestres es poden formar sobre les habilitats més bàsiques per participar en un projecte telemàtic.

Per finalitzar, voldria comentar que quan vaig visitar l’escola Dovella vaig sortir amb una mena d’enveja “sana” per no haver pogut experimentar, de jove, la pràctica de treballar per projectes. Bé, ara aquesta ha crescut. A tothom li agraden les endevinalles i, amb aquestes, fan que els nens i nenes no treballin d’una manera forçada, ja que ho troben diferent, divertit i entretingut alhora que aprenen. M’ha agradat molt aquest primer contacte amb els projectes telemàtics, treballant col•laborativament amb altres escoles i a més a més fomentant l’ús de les tecnologies. Quina sort que tenen els nens avui en dia, un primer pas per no quedar-se enrere amb tota aquesta “nova” alfabetització.

Bon Nadal a tots i totes!!!

Tot i que no és en català, volia compartir amb tots vosaltres aquest Power Point, desitjant-vos el millor per aquestes festes i un molt bon 2010!!! xxx

Arbol_de_Navidad

View more presentations or Upload your own.

Exposició el Mur de Berlín

El passat Dimarts 15 de Desembre ’09, l’Àlvar i un servidor vam fer l’exposició de territori, i per fer-ho vam escollir el tema de les fronteres. En un principi ens vam plantejar de parlar del que representaven les fronteres en general, però desprès de parlar-ho vam decidir parlar del Mur de Berlín.

Primerament ens vam reunir per fer un índex i a partir d’aquí anar treballant-lo. Amb l’ajuda d’un google docs vam anar aportant tota aquella informació que anàvem trobant. A partir d’aquí vam tenir una altra reunió per extreure les idees més importants. Vam haver de retallar molt, doncs la informació que teníem era molta i tot i que ens va saber greu, vam haver de treure moltes coses que consideràvem interessant, però el temps és el temps i només teníem entre 6 i 7 minuts.

En una tercera reunió, ja amb un Power Point provisional vam començar a assajar. La nostra intenció era que no fos una exposició monòtona, així que vam decidir posar temps a cada una de les diapositives per poder oblidar-nos i poder tenir més contacte amb els oients. Era un risc, ja que havíem d’anar sincronitzats amb aquest suport.

Finalment, i després d’assajar moltes vegades va arribar el dia de l'exposició. Crec que el resultat ha sigut positiu, ja veurem la puntuació, de tota manera aprofito per donar les gràcies a tots aquells companys que ens han felicitat.

Segurament hi haurà coses a millorar, però he de dir que, a pesar de que treballar en grup no és fàcil, en aquesta ocasió el treballar amb el meu company d'exposició ha sigut molt gratificant.

Aquí teniu el Power Point, amb les seves corresponents animacions, per tots aquells que no vàreu tenir ocasió de veure’ns.

Power Point - El mur de Berlín

View more presentations or Upload your own.

Error al Blog

No se si algú ha tingut problemes amb el blog, però em trobo que faig una entrada correctament i després quan es publica al blog canvia l’ordre de les paraules dins una mateixa frase.

Per exemple, si aneu a l’entrada que he fet de l’Elogi de la feblesa veureu que hi ha frases que no tenen sentit, però no puc arreglar-ho. Si vaig a l’edició d’entrada està correcte...

Si algú sap el perquè ja m’ho dirà. Moltes gràcies.

La Rana Pepa!

La Rana pepa és una pàgina web que m'agradaria compartir amb tots vosaltres! Aquí trobareu tota mena d’activitats educatives per nens i nenes a la ciutat de Barcelona:

Podeu cercar el següent:

· Agenda · Activitats permanents
· Sortides · Directori
· Fòrum

Les activitats són molt variades:

· Teatre · Titelles
· Pallassos · Contes
· Tallers · Trobades
· Màgia · Circ
· Cinema · Esport
· Grups d’animació · Dansa
· Lectura · Jocs

Una pàgina on trobaràs un munt d’idees per que els nens aprofitin el temps lliure.

Caixa Forum

Dins la semana d'activitats extraordinàries en Miquel i jo vam anar al Caixa Forum. Én aquest Power Point, us avancem les activitats que vam trobar:

CAIXA_FORUM

View more presentations or Upload your own.

Les activitats les fan pels matins en grups de 30 alumnes i estan dirigides a educació infantil, primària, ESO, batxillerat i CFGM. El cost oscil·la entre 18€ i 24€ per grup i la durada entre 1 h. i 3 h.

Amb les activitats d’arts plàstiques i cultura visual fan que els nens experimentin i juguin, que aprenguin a expressar-se amb les seves mans i el seu propi cos, que treballin la comunicació (amb l’anàlisi de lletres i colors), que mitjançant la fotografia aprenguin a explicar millor els temes que els preocupen o interessen i que hi hagi un diàleg entre professor i alumnes.

Amb les activitats de literatura es pretén repassar els diferents tipus de llenguatge fins arribar a les noves tecnologies de la comunicació. També juguen amb els sons, les onomatopeies, i amb tot allò que la veu pot oferir-nos. També tenen l’oportunitat de conèixer alguns poetes, interpretant la poesia i compartint escenari amb el poeta.

Amb la música, treballen el so, el silenci, la intensitat, etc... Amb alguns estris de cuina (paelles, cassoles, coberts...) treballen alguns conceptes musical bàsics. Fan danses, malabars, ombres xineses, cançons per familiaritzar-se amb la música del segle XX, encara que també tenen contacte amb la música barroca, el jazz, la samba i altres estils, fent relacions amb les diferents cultures. Veuen el llenguatge musical (ritmes, melodies, harmonia...), treballen la veu, el cos, instruments de percussió senzills, etc...

Caixa Forum proposa un dossier amb suggeriments, jocs, reflexions i treballs per als alumnes amb l’objectiu d’apropar als nois a l’essència de l’art: COMUNICAR QUELCOM! Ha sigut una visita prou gratificant, veient com els nens aprenien aquesta essència, amb totes aquestes activitats, i gaudint al màxim aquesta jornada.

Per finalitzar voldria compartir amb vosaltres una frase que he trobat en un dels dossiers: El secret el trobem més en com fem les coses que en les mateixes coses que fem.

Revistes educatives

A seminari, per parelles, vam tenir contacte amb algunes revistes educatives. En Miquel i jo vam observar i comentar la següent:

Cuadernos en pedagogía.
Una revista mensual (13€/mes) i editada per Wolters Kluwer (España). El seu contingut és el següent:

1. Té un tema educatiu mensual.


2. Cada mes fan una entrevista a algun personatge.


3. Apartat d'actualitat educativa on comenten les noticies més rellevants.


4. Apartat de perspectiva internacional.


5. Reportatge mensual sobre diferents temes.


6. Mensualment expliquen experiències viscudes per part del professorat (infantil-primària- E.S.O.-batxillerat).

Les altres revistes que vam poder comentar van ser:

• Aula 2 (Comentada per l'Àlvar i la Marta).
• Escola catalana (Comentada per la Núria i el Jordi).
• Guix
• Perspectiva educativa (Comentada per la Carol).

Actualitat educativa del 11 al 22 NOV '09

Un cop més ens trobem amb l’actualitat educativa al seminari. En Marc i en Sergi ens presenten el següent Power Point:

Actualitat Educativa

View more presentations or Upload your own.

El debat va tractar sobre la següent notícia: “Profesor denunciado por castigar a una alumna”. Va ser curiós que gairebé tothom va defensar la postura del professor exceptuant l’Elena que, davant una situació viscuda a la seva escola feia uns anys, va comentar que el pare podia tenir els seus motius per denunciar.

Quines limitacions té un mestre davant aquestes situacions vers l’alumne? Aquesta és una de tantes notícies que ens ho fa qüestionar.

Les metàfores de Charles Crook

Charles Crook planteja, a través de metàfores, quatre models d’aprenentatge amb l’ordinador en l’entorn educatiu. En una de les sessions de GITIC tenim l’ocasió de experimentar-les i veure com amb el seu ús es pot aprendre amb les seves pràctiques.

A l’aula, fem el següent: un dictat, fem servir un programa molt divertit del crayonphysics, que ens anava explicant com es deia l’ utillatge químic d’un laboratori, i vam estar jugant amb el Logo, que és aquell programa on nosaltres donàvem instruccions a una la tortuga i després dibuixava el que corresponia. Tot seguit associem les metàfores amb les activitats fetes i pensem altres situacions en que podem utilitzar l’ordinador des de un punt de vista psicopedagògic.

1. La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor:
L’entenem com aquelles situacions en que fem servir l’ordinador com si fos un tutor (que ve de l’anglès, en català instructor). Entenem l’ordinador com algú que explica. En aquesta ocasió fem servir el següent programa http://clic.xtec.cat/ “utillatge químic”. Hi ha dues parts: primer explica com es diu cada aparell i la segona el programa fa preguntes (relacionant on escrivint la paraula) i així l’ordinador comprova i avalua per veure si s’havia entès. És un aprenentatge on la persona que el fa servir transmet el que sap i comprova si s’ha acabat d’entendre o no.

2. La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne:
Aquí entenem l’ordinador com algú que és capaç d’aprendre. Es basa en que l’aprenentatge complet es dóna quan som capaços de transmetre allò que sabem i que algú que no ho sap que ho arribi a aprendre (inventant exemples o diferents situacions per tal que l’altre ho entengui). Fem servir el següent programa: Logo i ens trobem amb una situació on li donem unes ordres per tal de que les faci. Per exemple si volem que faci un quadrat haurem de tenir coneixements i saber que és un quadrat. També amb l’exemple del robot, per fer-lo arribar fins a un lloc hem de donar-li totes les pautes (avança, gira, etc...) per tal de que hi arribi, és la capacitat d’imaginar-te la situació des de el lloc d’un altre. Aquí l’aprenent fa de mestre.

3. La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador:
Un laboratori és el lloc on anem a fer proves i veiem el que passa. Agafem l’ordinador per executar coses per veure que passa. És un aprenentatge per descobriment (Piagget). L’ordinador és un lloc on fem proves i anem descobrint. Aquí fem servir el crayonphysics que va lligat amb aspectes de física on amb diferents situacions els nens van relacionant.

4. La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina:
Es basa en que l’ordinador simplifica algunes tasques en l’aprenentatge. En aquest cas hem fet un dictat en el Word. Ens es més senzill la correcció, l’ortografia, etc... La idea que tenim habitual d’una eina, al igual que utilitzem altres eines per fer altres tasques, aquí l’ordinador ens simplifica feines que igualment les podríem fer sense l’ordinador. Altres activitats d’aprenentatge amb l’ordinador podrien ser exercicis de matemàtiques on es podrien fer a la pissarra però amb l’ordinador ho podrien fer molts alumnes a l’hora.

Jclic també es podria considerar com a caixa d’eines ja que no cal anar al laboratori per ensenyar-ho tot i el professor ja no ha de corregir un per un. Entre el Logo i el del crayon hi ha punts en comú ja que en el logo li dius una cosa a l’ordinador i quan s’executa descobreixes si ho has fet bé o no, amb el crayon vas fent proves per veure si funciona o no. Aquí podríem dir si l’ordinador és simulador o aprenent però el més important és que el professor pot fer-los servir per diferents situacions a l’hora de fer classe.


No tot s’aprèn sempre de la mateixa manera, hi ha vegades que coses que t’expliquen a l’escola t’ho aprens per l’examen i després no és útil, en canvi aprenentatges que hem fet des de situacions properes les recordem durant més temps.

Alguns centres educatius a Barcelona i rodalia

Durant la setmana d’activitats extraordinàries fetes del 16 al 20 de Novembre ’09, vam poder visitar alguns dels centres educatius que hi ha a Barcelona i rodalia. Ho vam fer per grups per tal de poder-les comentar al seminari.

La primera que vam comentar va ser l’Estel Guinardó, presentada per l’Àlvar. És una escola pública de la Generalitat. Aquest centre és d’una sola línea (des de P3 fins a 6è de primària. Hi ha una col•laboració entre grans i petits, creant lligams entre ells.

La segona va ser la Pere Vergés, presentada per la Núria. Una escola concertada a Badalona que tenen infantil, primària i secundaria. Els seus alumnes són tractats amb rigidesa. Quan comencen el primer any, fan equips de 3 colors, que serà el mateix fins que surten de l’escola. Fan concursos, competicions, tenen moltes responsabilitats i es motiven a partir de la competitivitat.

El Marc ens va presentar la tercera escola, l’Arc Iris, una escola pública d’una sola línia (infantil i primària). Es treballa per projectes amb una gran autonomia per part de l’alumnat. Amb les noves tecnologies els nens han creat una ràdio on presenten les seves activitats. Va destacar també que la classe de plàstica és molt gran, aquí veiem l’ importància que li donen a les arts. També es va comentar que tenen un centre de reproducció de tortugues.

Una altra escola va ser la que ens va presentar la Marta i la Cristina, la Pompeu Fabra, una escola pública que hi ha a St. Andreu. També treballen per projectes i ens comentaven que els nens a 4rt. de primària ja feien exposicions orals davant dels pares i mestres. Aquesta mena d’accions em sembla molt positiva pels alumnes, ja que s’acostumen a parlar bé en públic i a fer fora la por que tots tenim davant d’aquestes situacions.

Per finalitzar, la Carol i un servidor vam fer cinc cèntims de l’escola Dovella situada al districte de Sant Martí al c/ Mallorca. És una escola pública de la Generalitat d’una sola línia de la qual trobareu més informació a l'entrada feta el 25 de Novembre '09.

Com parlar bé en públic

Durant tot el dia, quasi be tot allò que fem o diem al parlar comunica alguna cosa, per això podem dir que pràcticament és impossible no comunicar. El transmetre un missatge a algú i que aquest l’entengui no és només ho trobem quan ho fem a algun amic o familiar, sinó que avui dia és també molt important a les empreses. En moltes professions, la comunicació és un tret molt valuós per arribar a l’èxit.

De sempre he sigut molt vergonyós, pensava que el fet de comunicar correctament era innata i que si no anava amb la meva personalitat ja no ho podria fer en tota la vida. De fet, observo molt atentament a tota aquesta gent que te facilitat de comunicació i creia que ja no hi havia res a fer per tal de parlar com ells. En canvi, “Com parlar bé en públic” m’ha donat esperances de que un dia ho podré fer millor del que ho faig ara. Potser la comoditat, tal i com diuen els autors, em frenava a aprendre.

Aprendre a comunicar bé és possible. És cert que el fet de tenir naturalitat ajuda, però amb les tècniques adequades es pot millorar molt. Si s’adopta una postura passiva mai s’avança, però, amb molt d’esforç, es pot aconseguir de la mateixa manera que s’aprèn matemàtiques, llengua, o altres matèries quan anem a l’escola.

El llibre, d’una manera molt senzilla ens dóna idees, trucs i tècniques per portar a la pràctica el nostre objectiu de millorar a l’hora de comunicar. De fet l’índex és molt pràctic per poder localitzar allò que més t’interessa millorar. En els diferents apartats, dintre de cada capítol, et recomanen que es deu fer i que no, d’una manera molt breu i concisa.

Una de les primeres dificultats de les que parlen són els meus amics: el nervis. Ens diuen que són normals i que no hi ha cap recepta mèdica per afrontar-los, però si que ens donen uns consells per despistar-los. Així doncs ara estic més tranquil sabent que no sóc l’únic i que els altres també els pateixen.

També ens parlen de d’importància de la mirada, de la veu, de l’entonació, de la respiració, del silencia, etc... que són altres aspectes que també em de tenir molt en compte a l’hora de parlar, sense deixar de banda el llenguatge oral i el llenguatge corporal que fem servir.

D’una manera molt precisa ens parla de les tècniques d’elaboració d’un guió i les seves parts.
Finalment, en el llibre ens donen exemples més pràctics de tota la teoria esmentada.

Dit això haig de dir que a la meva infància mai no em van ensenyar res de totes aquestes idees, trucs i tècniques a tenir en compte a l’hora de parlar. Tampoc disposava dels medis tecnològics que hi ha avui en dia (els quals tampoc domino amb facilitat). Podria anomenar alguns dels trets que més falta em fa per dominar la comunicació, però degut al ja esmentat, crec que haig d’aprendre i comprendre tot el que es parla en general al llibre.

En conclusió, diria que tal i com ens diuen els autors per parlar i actuar amb claredat s’ha de pensar també amb claredat i espero, mica en mica, portar tot això a la pràctica començant sempre amb un somriure davant el públic.

Facebook SÍ - Facebook NO

Ja fa uns mesos que alguns amics i amigues em van dient que em tinc que enregistrar al , una pràctica cada cop més comú en la societat.

Fins que no he començat a la Universitat, passava moltes hores a la feina davant de l’ordinador i la veritat que l’última cosa que em venia de gust quan arribava a casa era tornar a connectar-me...

En alguna ocasió m’he plantejat d’enregistrar-me però he llegit alguna crítica i vist algun documental que no el deixen gaire ben parat.

Aquí teniu una mostra:



Us heu llegit les condicions abans d’acceptar i enregistrar-vos? Esteu segurs? Jo no ho tinc tant clar que molts de vosaltres les hagueu llegit.

Sé que té algunes avantatges, pots compartir les teves coses amb els altre i en principi no volia enregistrar-me fins tenir més informació, però he pensat que potser en breu ho faig i practico totes aquestes funcions que t’ajuden a ampliar els coneixements de les eines existents en xarxa.

Conferència Anna Pérez

El blog és una eina d’aprenentatge, una eina que permet recollir allò que observem i que ens ajuda a reflexionar i dir què hem interpretat.

El que observem és tècnic en un primer moment, però després afegim quina utilitat pot tenir aquesta eina pels estudiants, com a futurs docents i la utilitat didàctica (com s’utilitza a l’escola).

En la conferència de l’Anna Pérez, (mestre d’educació infantil i primària, formadora del departament d’educació en cursos presencials i telemàtics, coordinadora TAC de l’escola Drassanes (Tècniques d’aprenentatge col·laboratiu – treball en xarxa), coordinadora de la xarxa educativa ravalnet, autora del blog bitàcola demestratic on comparteix allò que sap amb el blog) es va parlar del següent:

Abans, amb la web 1.0, només un grup reduït de persones podien tenir una web personal (gent que creava contingut a Internet), amb la web 2.0 pràcticament qualsevol persona pot crear contingut, gràcies a que les eines ho permeten. En el últims 10 anys ha evolucionat molt, no només hi ha un que publica, també hi ha un altre que llegeix i un altre que interactua amb tota aquesta informació. Tenim eines com el google, gmail, pujar veus, blogs, youtube, picasa, flickr, etc...

Ara ja no fem servir el correu per enviar fotos, podem fer servir el picasa, flickr, etc.. que són programes on pengem les fotos i els nostres amics les reben.

Coses a tenir present en l’àmbit educatiu: Internet és diferent que fa 10 anys, no és només de text sinó que ara és multimèdia i audiovisual, això ho permet les eines web 2.0, hem passat de ser espectadors a creadors de continguts, això s’ha de tenir present com a mestres i els alumnes els quals també poden crear continguts.

Els blogs no són l’única eina, però si que ens permeten recollir aquesta creació de continguts de manera multimèdia amb Internet, amb audiovisuals, etc.

Abans eren escrits i ara trobem galeria de àudio, imatges, etc...

Això permet una major participació de tota la gent que vol crear aquests continguts però sobretot fer xarxa. Una manera d’ordenar les eines, tenir accés des de qualsevol lloc i al ser públic, la gent ho llegia i a més a més deixava els seus comentaris i fins i tot ampliava el que hi havia escrit. A més a més és un lloc per fer reflexions i fer preguntes, creant així un diàleg.

Una de les eines del web 2.0 són els RSS amb les que es poden rebre les novetats de tots aquells blogs que ens interessen. Els blogs ens permet posar-nos en contacte amb altre gent, d’una forma virtual i real.

L’estructura de l’escola d’avui és del s. XIX, els professors són del s. XX i els alumnes estan ja en el s. XX. Els nens pensen amb les noves tecnologies.

El llenguatge de l’escola moltes vegades prohibeix el llenguatge que utilitzen els nens en comptes de treballar-lo.

Hi ha una sèrie de preguntes que es planteja:

Preparem als alumnes per la societat que els toca viure? Es poden prohibir els mòbils a l’escola però estan preparats per viure en una societat que han de fer servir-lo i ser responsables?

Continuem fent recerca d’informació en una sola font (llibre de text) quan hi ha milers a l’abast? Com les que ofereix web 2.0

Donen un sentit útil i didàctic a youtubes, messengers i metroflogs? Són bones eines però s’ha d’educar als nenes per aprendre a fer-les servir de manera responsable.

Continuem veient l’escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món? L’escola s’hauria d’obrir al nou llenguatge i a aquesta nova manera de fer.

Aprofitem les noves tecnologies per millorar la didàctica i l’educació? Si a un nen li demanes informació d’una cosa farà un “copiar i enganxar” però si el professor formula de manera diferent el treball (d’una manera més atraient) el nen possiblement treballarà de manera diferent (reflexionarà, crearà, etc...)

Qui és el protagonista el mestre o l’alumne? El nen és el que ha de transformar l’ informació, no copiar-la.

Amb els blogs els nens poden treballar les competències lingüístiques, a més a més escriuen, llegeixen, es comuniquen i que tot tingui un significat. Els nens treballen en xarxa (escriuen els seus coneixements, es contesten, s’amplien, etc...) “Escrivim per ser llegits, parlem per ser escoltats”. Aquestes eines de comunicació acaben sent un aprenentatge compartit.

També ens parla de les memes, que és una pilota que es fa gran. En els blogs el que es fa, es quan algú escriu un article i vol que s’ampliï, li passa a tres o quatre enllaços, aquests tard o d’hora o llegiran i ho ampliaran, passant la pilota a tres o quatre enllaços més, així un article es va ampliant amb l’opinió de molts blocaires.

Blogs a l’escola:

En els blogs d’aula els nens expliquen el seu dia a dia compartint-lo amb altres companys d’altres edificis i es poden fer preguntes entre ells.

Blogs Transversals: Per exemple el blog de la ràdio. Abans amb les webs estàtiques era més difícil fer modificacions i només 1 persona ho podia fer, ara tots els mestres poden penjar el seu programa de radio amb els seus alumnes. El blog facilita crear un ordre per temes, per dates, etc... Els nens practiquen tant el llenguatge escrit com l’oral.

Blogs de vídeos: Amb vídeos de festes, jornades eductives, projectes, etc..

Blog col·lectiu: Fet per alumnes de diferents barris. La seva idea era crear un diccionari de paraules que trenquessin murs. Identifiquen la paraula mur com una cosa que no agrada.
Si alguna persona llegeix el nostre blog és perquè l’interessa, així que nosaltres podem enllaçar amb ell ja que segurament també ens pot interessar el que ell escriu. Aquesta persona segurament que també té altres enllaços i si entrem en aquest món podem contactar molta gent. Si vols dir alguna cosa que has vist en un altre blog, s’ha de dir d’on has tret l’ informació i ho pots enllaçar a l’altre blog i fins i tot ampliar-ho.

Després d’escoltar la conferència de l’Anna Pérez veig, cada cop més, la importància que pot tenir un blog, tant personalment com a l’escola. Fins ara ningú ha fet cap post en el meu blog, però jo, de tant en tant, buscant informació llegeixo altres blogs i crec que si m’acostumo puc arribar a posar-me en contacte amb altres blocaires i conèixer gent i les diferents opinions d’un mateix tema.

Pel que fa als blogs en l’educació, observo que donen a conèixer d’una manera més profunda totes aquelles activitats que es fan a l’escola, on a més a més, els pares poden intervenir dient les seves opinions, cosa que sinó fos pels blogs potser no farien, valorant tant la feina dels nens com la dels propis mestres.

Escola Dovella

L'escola Dovella està situada al districte de Sant Martí al c/ Mallorca. És una escola pública de la Generalitat d’una sola línia.

L’edifici d’aquesta escola era un antic convent i han recuperat alguns motius conservant la cultura dels edificis, com ara la gran campana que hi ha a l’entrada. Cada planta està distribuïda amb diferents aules pels alumnes. La sala de reunions es fa servir també com aula d’acollida.


La primera classe que observem en aquesta escola és la de matemàtics. És una classe diferent a les clàssiques. En grups de 3 o 4 nens i mitjançant jocs com els escacs, el Tangram (fer figures amb peces geomètriques), Joc del 31 (cartes amb números), el Mangala (joc amb bales), exercicis a la pissarra, etc... van practicant diferents àrees de la matèria. Ho fan per rotació, cada setmana els diferents grups van canviant d’ordre i practiquen un exercici diferent, tocant així el mateix que la resta d’alumnes.

La següent classe és la de música. Per agafar lloc tots els alumnes volten per la classe escoltant música i quan el professor la para, tots els alumnes agafen el lloc que més a prop tenen. En va semblar curiós, doncs és una manera que els alumnes no s’asseguin sempre amb els mateixos companys i una manera de relacionar-se amb tothom. on fan exercicis de cant combinats amb ritmes corporals. A partir d’aquí comencen els exercicis de veu amb coordinació corporal, repeteixen notes musicals a ritme del piano. Durant la classe el professor convida als alumnes a seure per terra, si volen, i al final de la classe fan una rotllana per cantar “Un porc molt grassó”. Primer la canten amb “LA-LA-LA-LAAAA”, després amb les palmes, també amb les notes musicals (DO-RE-MI-FA-SOL...), després el professor toca la cançó amb el piano i els nens han de llegir les partitures i quan es deixa de tocar el piano els nens han de dir on ha acabat la partitura a la pissarra. La classe és molt dinàmica i gens avorrida, encara que semblant al CEIP CASP. Per finalitzar mentre el professor toca el piano els nens pugen a les cadires per cantar la cançó mentre que les nenes es queden al terra i després ho fan a l’inversa.
Després d’aquesta classe anem al pati (fan servir el terrat que hi ha a dalt de l’edifici). Els nens poden jugar lliurement, però observem que alguns dies de la setmana els hi treuen les pilotes perquè no juguin sempre a futbol.

Aquesta escola treballa per projectes (Kilpatrick). Els alumnes trien ells mateixos els temes que els interessa, fan preguntes i fan hipòtesis. Tenen una xarxa on apunten el que volen aprendre anomenats eixos d’investigació (figures mitològiques, com s’imaginen a Sta. Claus, etc...) després les van estirant durant el curs fent servir l’ imaginació, usen les tècniques conegudes, etc... Els mestres també proposen temes, no tan sols tècniques. A 5è, per exemple, tenen preocupacions semblants i, mica en mica segons la màgia de la classe, escollen un tema i els altres queden apartats (no tenen data de caducitat), si un any pel que sigui no es treballa, queda pendent per l’any següent per si el nen el vol reprendre.
En uns papers apunten el que els agrada, preocupa e interessa treballar. Després relacionen per projectes les idees i ho pengen junt. Tothom penja alguna cosa fent connexions. Més endavant, en grups de taula fan un mural amb un esquema per relacionar. Exposen el mural a la classe en un “teatrillo” i l’expliquen a la classe amb avantatges i desavantatges.

Un exemple:

De les preguntes i problemes proposades, es miren les connexions amb la realitat del nen. Si per exemple es pregunten: Existeixen les sirenes? No val a dir només si o no, han de fer el següent:
Ø Recerca científica per saber perquè.
Ø Podrien estudiar els oceans. Són tots iguals? Podria viure una sirena a qualsevol?
Ø Anatomia del cos. Quina espècie seria? Única?
Ø Utilitzen llenguatge científic. Diferències entre sirena i sirènic.

Un altre exemple: Què comportaria fer un dibuix de la terra:

Fan servir el compàs (saber com fer-lo servir, els colors, etc...
Saber geometria (diàmetres, etc...)
Els % dels gasos, de ferro, que hi ha a la terra, et... (els % encara que no toqui, si ho necessiten ho treballen.

Comprensió de conceptes (Contaminació - Capa d’ozó - L’atmosfera - CO2
Amb totes aquestes preguntes, es van obrint nous camps. No treballen només aspectes com què mengen i on viuen. És molt important el diàleg, les hipòtesis i donar-li sentit a totes les coses que fan. Treballen en grup, no fent sumatoris de parts i converteixen les dificultats en oportunitats.
Els dilluns a primera hora programen la setmana, on diuen el que haurien de fer. Els dimecres fan el “show and tell” on expliquen el cap de setmana, fan comentaris personals, recomanacions, etc...

Pel que fa a castellà, català, educació física i l’anglès, tenen un horari fixa, la resta les van programant sobre la marxa. Les mancances dels projectes les acaben de veure a llengua, per exemple. Hi ha coses que cal entrenar-les (taules de multiplicar...). Tot va relacionat amb les matemàtiques i la ciència.

Algunes de les assignatures que tenen són:
PROJECTE – ORDINADOR – MATEMÀTIQUES – CATALÀ – ANGLÈS – BUSCANT INFORMACIÓ – UTILITZACIÓ DE LES TIC

Escolten música, practiquen la lectura, experimenten, disposen de microscopi i pantalles, reflexionen de què ha representat treballar en grup i el % de participació és molt alt (això ho vam poder comprovar en una de les classes ja que quan es feien preguntes quasi bé tothom aixecava el braç per contestar i donar només idees noves).

També tenen una aula de cultura visual, on aprenen el llenguatge artístic i musical, no només la tècnica sinó saber interpretar (la seva vida, antecedents, significat, colors, etc... (No tenen una assignatura de plàstica). Fa poc van anar a veure una exposició d’Eugenia Balcells “Freqüències” i en aquesta aula de cultura visual, van treballar l’obra: el fil conductor, com els colors de la matèria impregnen els elements químics, quina música associarien amb l’exposició (diuen cançons i a més a més de traduir les lletres en anglès, miren quina relació tenen amb l’exposició).

A les aules els nens seuen en grups de 5-6 alumnes. Dintre les mateixes classes hi ha alumnes amb diferències d’edat (de 2 a 3 anys). Hi ha alumnes amb retard, psicòtics, amb cadira de rodes, etc... Els qui ho necessiten tenen un professor independent per recolzar-los exceptuant la classe de matemàtiques on van tots junt.

En els pocs exàmens que tenen, es basen en l’organització, com van lligades les coses i preguntes de semblances.

Algunes experiències explicades pels alumnes:

Un dia que un company marxava de l’escola, els propis companys van decidir de fer una foto d’acomiat (en forma de “A” des de la planta de dalt) i desprès van fer-li una festa sorpresa.
Amb una fotografia d’un dia a classe, ens expliquen com van treballar els essers vius: Naixement, creixement, reproducció, la mort, com influeix el clima amb els costums, la contaminació, etc... Desprès això ho pengen a un blog que tenen.

Per la castanyada i halloween expliquen històries de por, pengen gallardets, de calaveres i carbasses, fets per ells mateixos. Com els alumnes es centren massa en halloween, el mestres recuperen la castanyada perquè no sigui sempre el mateix, fent coses que potser manquen als murals i aprofiten l’aula per fer textos.

Un dia fan una castanyada i venda de moniatos per guanyar diners i fer les colònies més llargues (de 3 a 5 dies), així doncs que ho han de treballar ells mateixos i no dependre dels pares. Tot això comporta una organització de càlcul: Quants kg de castanyes i moniatos necessiten, les despeses, utilitzen fulls de càlcul, les castanyes per persona, etc...

Ens explicaven també que un dia van anar d’excursió a Canet de Mar. Per això van haver de fer un treball, un abans (on cercaven dades de Canet, feien un itinerari, etc...) i un desprès (on comenten què van fer, per on van passar, etc...)


El paper del docent:

Els mestres no saben ben bé què es trobaran abans de fer les classes. Com a docents han de treballar i saber els temes i recercar el que pregunten els nens i no saben, aprenent alhora que els alumnes. No es tracta de que el docent tingui continguts sinó el currículum on tots els sabers estan relacionats (saber els sabers). Als nens se’ls guia però no se’ls marca. Al no ser un mètode convencional, no tots els professors encaixen en aquest tipus d’escola.

Per concloure, m’agradaria dir que és cert que aquests nens quan arriben a d’institut han de fer un esforç amb l’aprenentatge diferent, i no m’hagués important gens que en els meus anys a l’E.G.B haguessin sigut com la d’aquests estudiants que vam veure. Aquest any a Blanquerna me’n adono de la mancança o dificultats a l’hora de trobar recursos per establir les coses i a convertir les dificultats en oportunitats.

Conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Dins la setmana d’activitats extraordinàries vam visitar el Cibernàrium (Centre divulgació tecnològica), un espai de més de 1000 m² on podeu trobar activitats gratuïtes per formar-vos i créixer amb internet, tant a nivell personal com professional.

Hi trobareu tres línees d’activitat:

Inicia’t en Internet.
Creix amb Internet.
Itineraris de formació (Adaptats a col·lectius específics).

Jo he fet un tastet d'aquestes activitats i us les recomano a tots.

Els reptes present i futurs del cibernàrium són:

- Expansió territorial a BCN. Proximitat amb els ciutadans.
- Programa antenes d’alfabet digital.
- Fomentar activitats de creació.
- Potenciació: “Creix amb Internet”.
- Trasllat de l’activitat al districte 22@. Casa de les TIC.

La xerrada va anar a càrrec del Dr. José Manuel Pérez Tornero i el Dr. Santiago Tejedor.

Per veure quins coneixements que teníem d’algunes de les aplicacions educatives existents a Internet (navegadors, cercadors d’informació, traductors, correu electrònic, treball col·laboratiu amb documents, documents on line, pujar presentacions, presentacions on line, revistes on line, wikis, blogs, mapes conceptuals, escriptoris virtuals, lectors RSS, discs durs virtuals, xarxes socials, etc...), ens van fer una enquesta. Si no recordo malament em sembla que jo coneixia un 20% de les que ens van proposar.

Ens ensenyen tres exemples d’eines:

Voz me: Aquesta eina és gratuïta i no va ser creada per us educatiu. Introdueixes un text, esculls un idioma i ho passa en format mp3. És un sistema automàtic que pot ajudar a invidents, per recordar, pràctiques d’idiomes, etc...

Aprobbo: És un programa informàtic creat per una empresa a Cornellà que permet, als professors, detectar si un treball ha sigut “un copia i engantxa” de la xarxa.

Igoogle: Proporciona al usuari un escriptori amb totes les eines que necessita. Aquí teniu aquest vídeo per que ho entengueu millor:



Durant la conferència vam veure un vídeo sobre l’evolució de les noves tecnologies en els darrers últims anys.

En general, podem dir que ara tothom pot participar a la xarxa amb Internet (més diversitat), ara ja no som només lectors, sinó que ara som a més a més emissors. Amb la qual cosa, la labor dels educadors és molt important, per orientar als alumnes o a la societat, per tal de que la informació tingui qualitat.

La web 2.0 és molt recent (Tim O'Reilly 2003). Es va plantejar com millorar l’Internet per tal de que fos més útil i profitós per tota la societat. Així que les webs tradicionals passen a ser webs dels usuaris on les pàgines estàtiques (HTML) poc actualitzades, són ara webs interactives i xarxes socials.

Les eines de la web 2.0 són moltes, en desenvolupament i àmpliament constant.

La web 3.0 encara en “construcció”, oferirà productes segons el nostre perfil i la web 4.0 encara és una hipòtesi.

Comparació de la web 1.0 amb la web 2.0:

A la web 1.0, només podíem llegir, a la web 2.0 és una web on podem llegir i escriure
La web tradicional només és una pàgina (com un llibre) i la web 2.0 trobem el post, missatge o articles. Passa de ser estàtica a canviant i actualitzada.

També trobem que abans la visualització era client-servidor i amb la web 2.0 apareixen els lectors RSS on sense fer res rebem informació.
Finalment, a la web 1.0 hi havia el webmaster que podia revisar i canviar els continguts i en la web 2.0 qualsevol de nosaltres pot ser el webmaster ja que tothom pot participar a Internet. Wikipèdia seria un bon exemple.

Els mateixos usuaris fan propostes i diuen com es pot anar millorant la web, millorant el seu software ja que no és un producte final. Degut a tot això és coneguda com web de la gent.

Gràcies a Internet, molts usuaris han pogut dir coses que abans no podien. Per exemple, dones maltractades, com les dones àrabs que mitjançant un blog, han pogut fer arribar les seves històries a tot el món, coneixent així les seves denúncies que d’altra manera mai haguéssim sabut.

Per concloure, recalcaria que hem d'ampliar les nostres eines constantment, tot aquest món va evolucionant ràpidament. Particularment, veig que les noves generacions tenen més coneixements que jo, que fa temps que no tenia contacte amb les noves tecnologies, i si no estàs al corrent et quedes enrere, encara que no ho hem de saber tot al 100% ja que les icones són sempre les mateixes.

Hem d’aprendre a explorar l’ informació, analitzar-la i fer servir el més adient i com a futur docent, crec que això és el que s’ha d’ensenyar. Motivant a l’alumnat per que vagi fent el seu propi camí.

Actualitat educativa del 04 al 11 NOV '09

L’Elena I la Carol ens van fer un repàs breu de les següents notícies:



Però no va ser fins desprès que vam aprofundir en el següent titular: nova iniciativa que vol dur a terme el govern per tal d’allargar la ESO fins els 18. Durant una bona estona vam anar aportant les nostres opinions i en definitiva es creu que aquesta proposta el que farà serà un major fracàs de l’alumnat.

De veritat creieu que per anar més anys a l’escola els alumnes sortiran més qualificats? Alguns nois no volen estudiar, i altres no serveixen, perquè obligar-los? Que estudiïn fins als 16 i si no volen estudiar que treballin, això si, sempre s’ha de donar l’oportunitat d’escollir.

També m’agradaria comentar que m’ha sorprès la següent notícia: Un nen amb diabetis canvia d’escola desprès de ser discriminat. És això possible? Com potser que ningú d’aquesta escola de Barcelona pogués (o volgués) fer-se càrrec d’una cosa tan senzilla com és controlar aquest nen un cop al dia?

Casal d'infants del Raval - Centre socioeducatiu

El casal neix d’un barri amb una situació molt deteriorada als anys ‘80. Ho fan els mateixos veïns per atendre a aquests nens per tal de què poguessin estudiar. Tot això dura fins al ’91 on es planteja canviar el sistema. També hi ha un canvi d’usuari, s’afegeixen els marroquins, els nens d’Europa de l’Est, etc... A l’any 2000 més de la meitat ja són aquests nens els que omplen l’escola.

El casal evoluciona i es s’especialitza en la professió d’educació social (manera de treballar tot això). L’educador i el centre social són els que atenen a nens i famílies en risc social, marginats o exclosos i recuperar-los per insertar-los en el col•lectiu. Ara el casal ja no es diu Casal d’infants del Raval, ara es diu Casal d’infants d’acció social als barris, encara que ara hi ha gent de moltes edats. Les instal•lacions disposen d’ordinadors que fan servir tots.

Treballen amb els nens i amb les famílies. Tenen tres centres oberts: atenen a nens i nenes amb edat escolar fora de l’horari escolar i que estan amb risc social, sobretot a l’adolescència que viuen en habitacions amb famílies i no tenen intimitat, esta mal vistos per la societat acollidora, sense diners, etc... i acaben tenint problemes al carrer, a l’escola, a la societat, etc... El centre obert vigila aquestes situacions o venen derivats per les mateixes escoles, els serveis socials, les famílies, etc... Treballen en xarxa per protegir la situació de l’infant. Si es detecta algun cas d’urgència, es pot donar el cas que es separi al nen de la família, es porta a un centre i s’estudia.

També tenen projectes amb les mares per ajudar-les a desenvolupar-se i que es valorin per posar-se en marxa i tirin endavant la família (això també ho treballen amb els joves). Fan tallers de cuina. Els nens de 3 anys estan a la guarderia i es treballa amb les mares.

Suport a l’escolarització: Aules d’escolarització compartida. Són nens que estan amb el seu grup classe de l’ institut. Part del seu horari el passen a l’institut, fóra del grup classe amb un professor de l’institut i amb un educador social treballant conjuntament i l'altre part del seu horari, el passen al casal també amb el professor i l’educador fent activitats que els motiven.
Reforç escolar a dintre l’institut: Voluntaris dels casals fan reforç de matemàtiques i català fora de l’horari escolar.

Encara que no vam tenir ocasió de veure tot el centre, em vaig poder fer una idea. Quant d'esforç i patiment han de tenir tots aquests nois, noies, mares i famílies marginades per poder tirar endavant, però no nomès ells, ja que imagino l'empatia de tots aquests professors, educadors, voluntaris i tots aquells col.laboradors indirectes, encara que també imagino que de vegades amb un final gratificant.

Alguns serveis que ofereix Internet

A Internet trobem molts serveis que ajuden tan als estudiants com a la resta d’usuaris. Sempre hi ha de nous i els anem localitzant a la xarxa. Quan els coneixem, hem de descobrir d’una manera autònoma el seu funcionament i les seves avantatges. Algun d’ells són:

S’utilitza per traduir textos, frases o qualsevol altre tipus d’escrit a un altre idioma. Fins i tot tradueix pàgines web.
Hi ha 51 idiomes diferents per traduir. És un traductor molt popular i molt fàcil d’utilitzar.
No cal enregistrar-te i és gratuït.
Passes a seguir:
Escriure el text que vols traduir.
Seleccionar l’ idioma en el que has escrit el text.
Seleccionar l’ idioma en el que el vols traduir.
“Clicar” traduir i a la dreta apareix el text traduït.
Pot ser molt útil quan busquem informació d’una determinada matèria i la trobem en un altre idioma. Amb aquest servei, ràpidament tindríem la informació en la llengua desitjada. També seria molt útil per enviar informació en una llengua que desconeixem a altres persones amb les que volem comunicar-nos d’altres països.

És un escriptori web digital de programari lliure.

És molt útil ja que ens permet treballar des de qualsevol ordinador.

Per fer-lo servir t’has d’enregistrar.

Amb aquest escriptori els pares, fills i els mestres poden estar en contacte, la qual cosa facilita la comunicació entre ells, ja que no sempre és fàcil d’establir contacte real.

Igoogle és un servei de g-mail que permet personalitzar o il·lustrar la teva pàgina de google amb tots aquells gadgets i temes que més fem servir o necessitem.

Els gadgest són generalment molt petits, però molt pràctics i fàcils de fer servir (de la mateixa manera que en els blogs).

Hi ha molts gadgets de diferents tipus com: rellotges, música, vídeos, etc...

Google Earth:
Aquesta aplicació, permet anar a qualsevol lloc de la terra per veure imatges satèl·lit, mapes, relleus i edificis 3D.
Es poden guardar els llocs que hem visitat i compartir-los amb els altres.
Introduint les dades de carrers, establiment o qualsevol lloc, aquest programa et porta fins l’adreça exacta.
Google Earth bàsic és gratuït encara que pagant una quota pots accedir a eines més avançades. Amb aquesta aplicació, tant els més adults com els més menuts, poden explorar d’una manera molt amena de les zones que més els interessi.
Sitepal:
És un servei que permet crear un personatge amb la teva propia veu. Escrius el text del que vols dir i el personatge ho diu.
Aquest servei té un cost de $ 9.95 al mes.
Es poden fer servir les nostres fotografies o les que ja hi ha fixades, amb la nostra pròpia veu o les que el propi programa ofereix.
També es poden afegir vídeos de fons i les pàgines es poden publicar en les pàgines HTML o e-mails.
És molt fàcil de fer servir.
Amb Sitepal podem fer treballar als nens i nenes per tal de que creïn els seus propis personatges fent telediaris per explicar noticies (per exemple) i per fer córrer la seva imaginació en les presentacions.

Actualitat educativa del 28 OCT al 04 NOV '09

Aquesta vegada són tres persones que ens presentes l’actualitat educativa: La Laura, l’Anna i l’Àlvar. La presentació va ser la següent:

ACTUALITAT EDUCATIVA-1

View more presentations or Upload your own.

Els mestres usaran una xarxa estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes, aquest va ser el tema del debat en aquesta sessió de seminari. A través de les diferents preguntes fetes, el debat es va fer molt amè i participatiu, tractant diferents punts de la mateixa notícia.

La cigala i la formiga

Dijous van començar les primeres recitacions, entre elles la meva. Per aquesta ocasió vaig escollir el conte de “La cigala i la formiga" d’una mar de contes, on surten dos personatges i el narrador. Em va semblar un conte simpàtic i amb el que podia practicar els canvis de veu, per diferenciar els personatges.

Expressió oral: Era un conte senzill, explicat amb claredat tant al principi, com en el desenvolupament de la història i en el desenllaç. Vaig fer servir alguna onomatopeia.

Mirada: Des de un principi vaig mirar al públic d’un cantó a l’altre (en forma de W com diu a: “Parlar bé en públic”). Tothom estava força atent, encara que per ser sincer, això no em va generar autoconfiança com és suposat...

Veu: Jo la notava tremolosa. Vaig intentar fer els canvis de veu per diferenciar els personatges, però crec que amb els nervis no ho vaig aconseguir del tot. Amb la por de perdre’m em vaig concentrar més del que deia que no pas del to de veu, encara que en algun tros del diàleg si que vaig canviar el to.

Postura: Vaig començar recte i fent passes curtes d’un cantó a l’altre mirava al públic. Vaig intentar posar-me en el paper i per cada personatge canviava de postura.

Gesticulació: Vaig començar amb un somriure, però mica en mica em sembla que em vaig quedar un xic seriós. Havia practicat la gesticulació i la interpretació: davant del mirall, amb els familiars, etc... però al vídeo veig que només vaig posar-ho a la practica en alguns trossos, sense exagerar-ho e intentant ser natural.

Control dels nervis: Penso que és el que pitjor vaig portar, doncs encara que al principi vaig intentar relaxar-me, en algun moment em vaig posar més nerviós.

Vaig estar a punt de dir que no ho feia o a última hora quasi que pregunto a algun company de canviar el dia, però m’ho havia preparat de valent i vaig pensar que quan abans ho fes millor.
Ho vaig passar força malament, però després de rebre alguna que altra felicitació per part dels companys, en arribar a casa i meditar, em vaig sentir força orgullós. La vergonya, és un tret que haig de treballar, tant pel meu futur com a docent com per a mi mateix i exercicis com aquest em sembla que em seran de gran ajut.

Els orígens del conte

Llach E. Els orígens del conte. Un mar de contes. Aquesta va ser la lectura en veu alta que vaig escollir per la classe de COED. En un principi, volia llegir un conte, però buscant vaig trobar aquest text i em va semblar força interessant.

D’una banda, diria que tot i que el vaig llegir més d’una vegada a casa, per portar-lo ben preparat, es va notar que no estic acostumat a llegir pels demés. Vaig trobar que potser no vaig respectar del tot alguns signes de puntuació, cosa que s’ha de tenir cura, doncs podríem canviar el significat del text.

D’altra banda, comentar que vaig tenir algun problema de fonètica, les “s” no les pronuncio gaire bé; em van dir que podria ser per la ortodòncia, però crec que amb ella o sense hauré de seguir practicant. També vaig pronunciar alguna paraula de manera incorrecta com ara: “congenia” que tot i que la vocal tònica és la “i” jo la vaig pronunciar com si fos la “e”.

També comentar que a pesar de que érem un grup molt reduït no vaig poder evitar posar-me nerviós. Vaig intentar de relaxar-me i seguir alguns dels consells que ens dóna el següent llibre: RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic. Així doncs hauré de seguir practicant.

Finalment, m’agradaria comentar els finals de les lectures. Sempre he tingut la sensació que en acabar de llegir algun text faltava alguna cosa per saber que era el final. La meva sorpresa va ser que això mateix passava en general i el que hem de fer és practicar l'entonació final.

Curs pràctic de redacció

A l’hora de fer un text, no ho podem fer de qualsevol manera. Si volem que un text transmeti amb èxit allò que volem dir, ens hem de regir sempre per unes normes que hi ha establertes. Si les fem servir correctament, la persona que rep el missatge ens entendrà perfectament.

Algunes passes a seguir són les següents:

Primerament, hem de fer una planificació. És a dir, em de saber a qui ens dirigim, de quin tema volem parlar, quins són els nostres objectius, quina extensió tindrà el text i la seva estructura.

Seguidament, hem de recollir informació del tema del que volem parlar. Tenim varies opcions per fer això. Apuntant tot allò que ens passi pel cap en un moment determinat, ens podem documentar fent una recerca d’informació en els diferents medis, mirar de no oblidar-nos dades importants, etc...

Un cop tenim tot això en marxa, hem de fer una selecció de les idees, triar-les i ordenar-les. A partir d’aquí podem començar a redactar.

La redacció no pot ser de qualsevol manera, s’ha d’estructurar bé en paràgrafs amb les diferents idees recollides. Per unir aquestes idees s’han de fer servir els connectors per tal de que la lectura sigui més comprensible. Això sí, mai ens hem d’oblidar de la puntuació per donar un sentit o un altre al text.

Sempre s’ha de tenir en compte l’estil amb el que escriurem (adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc...

Finalment, hem de revisar sempre el que escrivim, no tan sols el lèxic, l’ortografia, sinó que també s’ha de revisar el contingut i si veiem que es pot millorar: fer-ho!

És molt important tenir en compte tots aquests trets esmentats, ja que sinó podríem provocar que el lector no entengués el nostre missatge o que no li agradés el que hem escrit.

Durant el curset d’autoaprenentatge del català, vaig tenir l’ocasió de llegir un mateix text amb diferents signes de puntuació i creieu-me, tot i sent els mateixos textos, els seus significats eren completament diferents.

Actualitat educativa del 22 al 27 OCT '09

En aquesta ocasió les encarregades de presentar l'actualitat educativa són la Cristina i la Marta. Ens fan un petit resum de les notícies que han anat trobant al llarg de la setmana, que són les següents:

Actualitat Educativa2

View more presentations from MartaRomeral.

Per finalitzar i fer-nos entendre millor la problemàtica de les llistes d'espera a les llars d'infants, fan servir un mapa conceptual. El debat d'aquesta notícia va posar sobre la taula la següent pregunta: És preferible que els primers anys de vida els nens estiguin amb la família o és millor portar-los a llars d’infants per que comencin a socialitzar-se amb altres nens?

Mentre una meitat es va posicionar per l’educació en família, l’altra meitat defensava l’educació en les llars d’infants. Després d’una reflexió a casa penso que les dues opcions tenen els seus pros i contres, ja que l’estada en família (de vegades amb els avis o de vegades amb mainaderes) tindran mancances que a la llar d’infants tindrien i viceversa.

"Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?"

Quan cerquem informació avui dia, la majoria de nosaltres fem servir Internet. Passem moltes hores davant l’ordinador, bé sigui per trobar informació, el correu electrònic, veure vídeos, escoltar música, escriure blogs, etc...

Alguns experts pensen que aquesta manera de fer és positiva, ja que la combinació del cervell amb les tecnologies potencien les nostres capacitats, en canvi d’altres pensen que no ho és, ja que a la llarga deixarem de llegir i reflexionar d’una manera més profunda.

Nicholas G. Carr, un expert en TIC i asesor de la Enciclopèdia Britànica, diu textualment: “la lectura profunda que solía suceder de forma natural se ha convertido en un esfuerzo”. Ens fa una reflexió negativa dient que rebem l’informació d’una manera ràpida i en petites porcions i això fa que perdem la capacitat de pensar detingudament i de llegir de la manera tradicional.

D’altra banda ,trobem Kurzweil i el professor John McEneaney, del Departament de Lectura i Arts lingüístiques de la Universitat de Oakland (EE.UU.) que es posicionen a favor de la unió del cervell i les TIC , ja que les eines faciliten que les neurones facin la seva feina.

Hi ha algú que no faci servir les calculadores avui dia? Ja no fem càlculs mentalment i el mateix passarà amb les TIC. Jo crec que són eines que ens faciliten la feina i les hem d’aprofitar i el que sí que potser hauríem de fer és utilitzar-les de manera responsable, trobant un punt mig i no dependre tant d’elles.

Elogi de la feblesa

En una de les sesiones de Seminari, vam tenir l'ocasió de parlar sobre la lectura proposada: JOLLIEN, A. (2001) Elogi de la feblesa. Barcelona: Ed.. La Magrana. Va ser una lectura que va agradar molt en general. Entre el grup som Petit que, participante vam anar i aportant tots Aquells trets que ens interessar van de l'obra, parlant del valor de l'amistat, proïsme el, la "normalitat", etc ..

Considero bastant interessant aquesta forma de comentar les conferencias, les quals permeten contrastar i complementar les idees proposades per la resta de companys amb les meves pròpies. També van bé per davant oral millorar l'expressió d'altre gent.

Fara uns 6 anys Alexandre JOLLIEN va fer una Conferència a Blanquerna, aquesta va ser enregistrada i vam poder veure-la. Entre el llibre i la Conferència m'han fet reflexionar molt en el que s'ha fet i encara s'ha de fer per a la Integració. Crec que hauríem d'aprendre a mirar la normalitat i la diferencia des d'una altra perspectiva.

Aquest llibre no és només per a futurs docentes, el recomanaria també a tothom, crec que a més a més de commocionar, ensenya molts valors que de vegades oblidem.

Programari lliure

Tenia pànic de fer aquest exercici, ja que no sé gaire bé com fer un Power Point però m’he decidit i finalment ho he aconseguit. He fet una petita síntesi sobre alguns conceptes de programari lliure i he aprofitat que hem après a fer mapes conceptuals per incloure un dins els Power Point. No penseu que m’ha sigut fàcil, però estic content del que he après fent-ho, encara que el resultat no sigui res d’especial per a molts de vosaltres que ja el domineu.

Programari lliure - Sessió 4 GITIC

View more presentations or Upload your own.

CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries

CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries

D’aquest llibre, fem una lectura de la pàgina 29 a la 44 i veiem les diferències entre la comunicació oral i la comunicació escrita.

A la primera, la persona que rep el missatge el comprèn al mateix temps que el diu la persona que parla, en canvi a la segona, observem que el lector triga més en llegir i no comprèn al 100% fins que no acaba de llegir.

Hi ha diferències contextuals, que fa referència a l’espai, el temps, etc... i diferències textuals que fan referència al text, com la gramàtica, l’adequació, la coherència.

Per fer un text correcte, ens hauríem de regir per les normes del I.E.C. (Institut d’estudis catalans).

Tant si fem servir l’expressió oral com l’escrita, ens hem d’adequar sempre a les diferents situacions en les que ens trobem en la societat. Hem de fer-ho d’una manera qualitativa, correcta i adient, seguint una sèrie de normes que hi ha establertes.

A l’educació primària s’ha d’usar molt més el canal oral, cosa que trobo a faltar en la meva educació quan vaig fer l’E.G.B., ja que practicàvem molt més l’escrit. Penso que si tens una bona base oral, facilitaria molt a l’hora d’escriure.

Les 4 habilitats lingüístiques

Tenim que les quatre habilitats lingüístiques són: PARLAR – ESCOLTAR – LLEGIR – ESCRIURE.

Pel que fa la parla, podríem dir que és la manera d’expressar el que volem dir, tot allò que tenim en el pensament d’una manera que s’entengui (coherent, clara, etc...) sempre adequadament en els diferents contextos que ens podem trobar.

Referent al que entenem per escoltar, podríem dir que és la comprensió d’alguna cosa que ens diuen oralment (amb el parlar). L’oient ha de ser objectiu per entendre bé què li diuen, descobrint els objectius de l’emissor.

Parlar i escoltar van molt lligats, el mateix passa amb llegir i escriure.

Llegir és sinònim a comprendre un text escrit. La lectura, permet ampliar o transformar els coneixements previs que ja es tenien.

Escriure és un procés que permet crear un text amb un significat, d’altra manera no tindria sentit.

Com a futurs docents hauríem de tenir molt clar aquests conceptes i conèixer profundament aquestes habilitats, per poder transmetre, als alumnes, totes les característiques a tenir en compte a l’hora de fer-les servir.

A més a més, també s’haurien de conèixer per a nosaltres mateixos, per saber aplicar-les en la nostra vida quotidiana depenent del context en que les necessitem fer servir.