La cigala i la formiga

Dijous van començar les primeres recitacions, entre elles la meva. Per aquesta ocasió vaig escollir el conte de “La cigala i la formiga" d’una mar de contes, on surten dos personatges i el narrador. Em va semblar un conte simpàtic i amb el que podia practicar els canvis de veu, per diferenciar els personatges.

Expressió oral: Era un conte senzill, explicat amb claredat tant al principi, com en el desenvolupament de la història i en el desenllaç. Vaig fer servir alguna onomatopeia.

Mirada: Des de un principi vaig mirar al públic d’un cantó a l’altre (en forma de W com diu a: “Parlar bé en públic”). Tothom estava força atent, encara que per ser sincer, això no em va generar autoconfiança com és suposat...

Veu: Jo la notava tremolosa. Vaig intentar fer els canvis de veu per diferenciar els personatges, però crec que amb els nervis no ho vaig aconseguir del tot. Amb la por de perdre’m em vaig concentrar més del que deia que no pas del to de veu, encara que en algun tros del diàleg si que vaig canviar el to.

Postura: Vaig començar recte i fent passes curtes d’un cantó a l’altre mirava al públic. Vaig intentar posar-me en el paper i per cada personatge canviava de postura.

Gesticulació: Vaig començar amb un somriure, però mica en mica em sembla que em vaig quedar un xic seriós. Havia practicat la gesticulació i la interpretació: davant del mirall, amb els familiars, etc... però al vídeo veig que només vaig posar-ho a la practica en alguns trossos, sense exagerar-ho e intentant ser natural.

Control dels nervis: Penso que és el que pitjor vaig portar, doncs encara que al principi vaig intentar relaxar-me, en algun moment em vaig posar més nerviós.

Vaig estar a punt de dir que no ho feia o a última hora quasi que pregunto a algun company de canviar el dia, però m’ho havia preparat de valent i vaig pensar que quan abans ho fes millor.
Ho vaig passar força malament, però després de rebre alguna que altra felicitació per part dels companys, en arribar a casa i meditar, em vaig sentir força orgullós. La vergonya, és un tret que haig de treballar, tant pel meu futur com a docent com per a mi mateix i exercicis com aquest em sembla que em seran de gran ajut.