L’edifici d’aquesta escola era un antic convent i han recuperat alguns motius conservant la cultura dels edificis, com ara la gran campana que hi ha a l’entrada. Cada planta està distribuïda amb diferents aules pels alumnes. La sala de reunions es fa servir també com aula d’acollida.
La primera classe que observem en aquesta escola és la de matemàtics. És una classe diferent a les clàssiques. En grups de 3 o 4 nens i mitjançant jocs com els escacs, el Tangram (fer figures amb peces geomètriques), Joc del 31 (cartes amb números), el Mangala (joc amb bales), exercicis a la pissarra, etc... van practicant diferents àrees de la matèria. Ho fan per rotació, cada setmana els diferents grups van canviant d’ordre i practiquen un exercici diferent, tocant així el mateix que la resta d’alumnes.
La següent classe és la de música. Per agafar lloc tots els alumnes volten per la classe escoltant música i quan el professor la para, tots els alumnes agafen el lloc que més a prop tenen. En va semblar curiós, doncs és una manera que els alumnes no s’asseguin sempre amb els mateixos companys i una manera de relacionar-se amb tothom. on fan exercicis de cant combinats amb ritmes corporals. A partir d’aquí comencen els exercicis de veu amb coordinació corporal, repeteixen notes musicals a ritme del piano. Durant la classe el professor convida als alumnes a seure per terra, si volen, i al final de la classe fan una rotllana per cantar “Un porc molt grassó”. Primer la canten amb “LA-LA-LA-LAAAA”, després amb les palmes, també amb les notes musicals (DO-RE-MI-FA-SOL...), després el professor toca la cançó amb el piano i els nens han de llegir les partitures i quan es deixa de tocar el piano els nens han de dir on ha acabat la partitura a la pissarra. La classe és molt dinàmica i gens avorrida, encara que semblant al CEIP CASP. Per finalitzar mentre el professor toca el piano els nens pugen a les cadires per cantar la cançó mentre que les nenes es queden al terra i després ho fan a l’inversa.
Després d’aquesta classe anem al pati (fan servir el terrat que hi ha a dalt de l’edifici). Els nens poden jugar lliurement, però observem que alguns dies de la setmana els hi treuen les pilotes perquè no juguin sempre a futbol.
Aquesta escola treballa per projectes (Kilpatrick). Els alumnes trien ells mateixos els temes que els interessa, fan preguntes i fan hipòtesis. Tenen una xarxa on apunten el que volen aprendre anomenats eixos d’investigació (figures mitològiques, com s’imaginen a Sta. Claus, etc...) després les van estirant durant el curs fent servir l’ imaginació, usen les tècniques conegudes, etc... Els mestres també proposen temes, no tan sols tècniques. A 5è, per exemple, tenen preocupacions semblants i, mica en mica segons la màgia de la classe, escollen un tema i els altres queden apartats (no tenen data de caducitat), si un any pel que sigui no es treballa, queda pendent per l’any següent per si el nen el vol reprendre.
En uns papers apunten el que els agrada, preocupa e interessa treballar. Després relacionen per projectes les idees i ho pengen junt. Tothom penja alguna cosa fent connexions. Més endavant, en grups de taula fan un mural amb un esquema per relacionar. Exposen el mural a la classe en un “teatrillo” i l’expliquen a la classe amb avantatges i desavantatges.
Un exemple:
De les preguntes i problemes proposades, es miren les connexions amb la realitat del nen. Si per exemple es pregunten: Existeixen les sirenes? No val a dir només si o no, han de fer el següent:
Ø Recerca científica per saber perquè.
Ø Podrien estudiar els oceans. Són tots iguals? Podria viure una sirena a qualsevol?
Ø Anatomia del cos. Quina espècie seria? Única?
Ø Utilitzen llenguatge científic. Diferències entre sirena i sirènic.
Un altre exemple: Què comportaria fer un dibuix de la terra:
Fan servir el compàs (saber com fer-lo servir, els colors, etc...
Saber geometria (diàmetres, etc...)
Els % dels gasos, de ferro, que hi ha a la terra, et... (els % encara que no toqui, si ho necessiten ho treballen.
Comprensió de conceptes (Contaminació - Capa d’ozó - L’atmosfera - CO2
Amb totes aquestes preguntes, es van obrint nous camps. No treballen només aspectes com què mengen i on viuen. És molt important el diàleg, les hipòtesis i donar-li sentit a totes les coses que fan. Treballen en grup, no fent sumatoris de parts i converteixen les dificultats en oportunitats.
Els dilluns a primera hora programen la setmana, on diuen el que haurien de fer. Els dimecres fan el “show and tell” on expliquen el cap de setmana, fan comentaris personals, recomanacions, etc...
Pel que fa a castellà, català, educació física i l’anglès, tenen un horari fixa, la resta les van programant sobre la marxa. Les mancances dels projectes les acaben de veure a llengua, per exemple. Hi ha coses que cal entrenar-les (taules de multiplicar...). Tot va relacionat amb les matemàtiques i la ciència.
Algunes de les assignatures que tenen són:
PROJECTE – ORDINADOR – MATEMÀTIQUES – CATALÀ – ANGLÈS – BUSCANT INFORMACIÓ – UTILITZACIÓ DE LES TIC
Escolten música, practiquen la lectura, experimenten, disposen de microscopi i pantalles, reflexionen de què ha representat treballar en grup i el % de participació és molt alt (això ho vam poder comprovar en una de les classes ja que quan es feien preguntes quasi bé tothom aixecava el braç per contestar i donar només idees noves).
També tenen una aula de cultura visual, on aprenen el llenguatge artístic i musical, no només la tècnica sinó saber interpretar (la seva vida, antecedents, significat, colors, etc... (No tenen una assignatura de plàstica). Fa poc van anar a veure una exposició d’Eugenia Balcells “Freqüències” i en aquesta aula de cultura visual, van treballar l’obra: el fil conductor, com els colors de la matèria impregnen els elements químics, quina música associarien amb l’exposició (diuen cançons i a més a més de traduir les lletres en anglès, miren quina relació tenen amb l’exposició).
A les aules els nens seuen en grups de 5-6 alumnes. Dintre les mateixes classes hi ha alumnes amb diferències d’edat (de 2 a 3 anys). Hi ha alumnes amb retard, psicòtics, amb cadira de rodes, etc... Els qui ho necessiten tenen un professor independent per recolzar-los exceptuant la classe de matemàtiques on van tots junt.
En els pocs exàmens que tenen, es basen en l’organització, com van lligades les coses i preguntes de semblances.
Algunes experiències explicades pels alumnes:
Un dia que un company marxava de l’escola, els propis companys van decidir de fer una foto d’acomiat (en forma de “A” des de la planta de dalt) i desprès van fer-li una festa sorpresa.
Amb una fotografia d’un dia a classe, ens expliquen com van treballar els essers vius: Naixement, creixement, reproducció, la mort, com influeix el clima amb els costums, la contaminació, etc... Desprès això ho pengen a un blog que tenen.
Per la castanyada i halloween expliquen històries de por, pengen gallardets, de calaveres i carbasses, fets per ells mateixos. Com els alumnes es centren massa en halloween, el mestres recuperen la castanyada perquè no sigui sempre el mateix, fent coses que potser manquen als murals i aprofiten l’aula per fer textos.
Un dia fan una castanyada i venda de moniatos per guanyar diners i fer les colònies més llargues (de 3 a 5 dies), així doncs que ho han de treballar ells mateixos i no dependre dels pares. Tot això comporta una organització de càlcul: Quants kg de castanyes i moniatos necessiten, les despeses, utilitzen fulls de càlcul, les castanyes per persona, etc...
Ens explicaven també que un dia van anar d’excursió a Canet de Mar. Per això van haver de fer un treball, un abans (on cercaven dades de Canet, feien un itinerari, etc...) i un desprès (on comenten què van fer, per on van passar, etc...)
El paper del docent:
Els mestres no saben ben bé què es trobaran abans de fer les classes. Com a docents han de treballar i saber els temes i recercar el que pregunten els nens i no saben, aprenent alhora que els alumnes. No es tracta de que el docent tingui continguts sinó el currículum on tots els sabers estan relacionats (saber els sabers). Als nens se’ls guia però no se’ls marca. Al no ser un mètode convencional, no tots els professors encaixen en aquest tipus d’escola.
Per concloure, m’agradaria dir que és cert que aquests nens quan arriben a d’institut han de fer un esforç amb l’aprenentatge diferent, i no m’hagués important gens que en els meus anys a l’E.G.B haguessin sigut com la d’aquests estudiants que vam veure. Aquest any a Blanquerna me’n adono de la mancança o dificultats a l’hora de trobar recursos per establir les coses i a convertir les dificultats en oportunitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario