Com parlar bé en públic

Durant tot el dia, quasi be tot allò que fem o diem al parlar comunica alguna cosa, per això podem dir que pràcticament és impossible no comunicar. El transmetre un missatge a algú i que aquest l’entengui no és només ho trobem quan ho fem a algun amic o familiar, sinó que avui dia és també molt important a les empreses. En moltes professions, la comunicació és un tret molt valuós per arribar a l’èxit.

De sempre he sigut molt vergonyós, pensava que el fet de comunicar correctament era innata i que si no anava amb la meva personalitat ja no ho podria fer en tota la vida. De fet, observo molt atentament a tota aquesta gent que te facilitat de comunicació i creia que ja no hi havia res a fer per tal de parlar com ells. En canvi, “Com parlar bé en públic” m’ha donat esperances de que un dia ho podré fer millor del que ho faig ara. Potser la comoditat, tal i com diuen els autors, em frenava a aprendre.

Aprendre a comunicar bé és possible. És cert que el fet de tenir naturalitat ajuda, però amb les tècniques adequades es pot millorar molt. Si s’adopta una postura passiva mai s’avança, però, amb molt d’esforç, es pot aconseguir de la mateixa manera que s’aprèn matemàtiques, llengua, o altres matèries quan anem a l’escola.

El llibre, d’una manera molt senzilla ens dóna idees, trucs i tècniques per portar a la pràctica el nostre objectiu de millorar a l’hora de comunicar. De fet l’índex és molt pràctic per poder localitzar allò que més t’interessa millorar. En els diferents apartats, dintre de cada capítol, et recomanen que es deu fer i que no, d’una manera molt breu i concisa.

Una de les primeres dificultats de les que parlen són els meus amics: el nervis. Ens diuen que són normals i que no hi ha cap recepta mèdica per afrontar-los, però si que ens donen uns consells per despistar-los. Així doncs ara estic més tranquil sabent que no sóc l’únic i que els altres també els pateixen.

També ens parlen de d’importància de la mirada, de la veu, de l’entonació, de la respiració, del silencia, etc... que són altres aspectes que també em de tenir molt en compte a l’hora de parlar, sense deixar de banda el llenguatge oral i el llenguatge corporal que fem servir.

D’una manera molt precisa ens parla de les tècniques d’elaboració d’un guió i les seves parts.
Finalment, en el llibre ens donen exemples més pràctics de tota la teoria esmentada.

Dit això haig de dir que a la meva infància mai no em van ensenyar res de totes aquestes idees, trucs i tècniques a tenir en compte a l’hora de parlar. Tampoc disposava dels medis tecnològics que hi ha avui en dia (els quals tampoc domino amb facilitat). Podria anomenar alguns dels trets que més falta em fa per dominar la comunicació, però degut al ja esmentat, crec que haig d’aprendre i comprendre tot el que es parla en general al llibre.

En conclusió, diria que tal i com ens diuen els autors per parlar i actuar amb claredat s’ha de pensar també amb claredat i espero, mica en mica, portar tot això a la pràctica començant sempre amb un somriure davant el públic.