Conferència Anna Pérez

El blog és una eina d’aprenentatge, una eina que permet recollir allò que observem i que ens ajuda a reflexionar i dir què hem interpretat.

El que observem és tècnic en un primer moment, però després afegim quina utilitat pot tenir aquesta eina pels estudiants, com a futurs docents i la utilitat didàctica (com s’utilitza a l’escola).

En la conferència de l’Anna Pérez, (mestre d’educació infantil i primària, formadora del departament d’educació en cursos presencials i telemàtics, coordinadora TAC de l’escola Drassanes (Tècniques d’aprenentatge col·laboratiu – treball en xarxa), coordinadora de la xarxa educativa ravalnet, autora del blog bitàcola demestratic on comparteix allò que sap amb el blog) es va parlar del següent:

Abans, amb la web 1.0, només un grup reduït de persones podien tenir una web personal (gent que creava contingut a Internet), amb la web 2.0 pràcticament qualsevol persona pot crear contingut, gràcies a que les eines ho permeten. En el últims 10 anys ha evolucionat molt, no només hi ha un que publica, també hi ha un altre que llegeix i un altre que interactua amb tota aquesta informació. Tenim eines com el google, gmail, pujar veus, blogs, youtube, picasa, flickr, etc...

Ara ja no fem servir el correu per enviar fotos, podem fer servir el picasa, flickr, etc.. que són programes on pengem les fotos i els nostres amics les reben.

Coses a tenir present en l’àmbit educatiu: Internet és diferent que fa 10 anys, no és només de text sinó que ara és multimèdia i audiovisual, això ho permet les eines web 2.0, hem passat de ser espectadors a creadors de continguts, això s’ha de tenir present com a mestres i els alumnes els quals també poden crear continguts.

Els blogs no són l’única eina, però si que ens permeten recollir aquesta creació de continguts de manera multimèdia amb Internet, amb audiovisuals, etc.

Abans eren escrits i ara trobem galeria de àudio, imatges, etc...

Això permet una major participació de tota la gent que vol crear aquests continguts però sobretot fer xarxa. Una manera d’ordenar les eines, tenir accés des de qualsevol lloc i al ser públic, la gent ho llegia i a més a més deixava els seus comentaris i fins i tot ampliava el que hi havia escrit. A més a més és un lloc per fer reflexions i fer preguntes, creant així un diàleg.

Una de les eines del web 2.0 són els RSS amb les que es poden rebre les novetats de tots aquells blogs que ens interessen. Els blogs ens permet posar-nos en contacte amb altre gent, d’una forma virtual i real.

L’estructura de l’escola d’avui és del s. XIX, els professors són del s. XX i els alumnes estan ja en el s. XX. Els nens pensen amb les noves tecnologies.

El llenguatge de l’escola moltes vegades prohibeix el llenguatge que utilitzen els nens en comptes de treballar-lo.

Hi ha una sèrie de preguntes que es planteja:

Preparem als alumnes per la societat que els toca viure? Es poden prohibir els mòbils a l’escola però estan preparats per viure en una societat que han de fer servir-lo i ser responsables?

Continuem fent recerca d’informació en una sola font (llibre de text) quan hi ha milers a l’abast? Com les que ofereix web 2.0

Donen un sentit útil i didàctic a youtubes, messengers i metroflogs? Són bones eines però s’ha d’educar als nenes per aprendre a fer-les servir de manera responsable.

Continuem veient l’escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món? L’escola s’hauria d’obrir al nou llenguatge i a aquesta nova manera de fer.

Aprofitem les noves tecnologies per millorar la didàctica i l’educació? Si a un nen li demanes informació d’una cosa farà un “copiar i enganxar” però si el professor formula de manera diferent el treball (d’una manera més atraient) el nen possiblement treballarà de manera diferent (reflexionarà, crearà, etc...)

Qui és el protagonista el mestre o l’alumne? El nen és el que ha de transformar l’ informació, no copiar-la.

Amb els blogs els nens poden treballar les competències lingüístiques, a més a més escriuen, llegeixen, es comuniquen i que tot tingui un significat. Els nens treballen en xarxa (escriuen els seus coneixements, es contesten, s’amplien, etc...) “Escrivim per ser llegits, parlem per ser escoltats”. Aquestes eines de comunicació acaben sent un aprenentatge compartit.

També ens parla de les memes, que és una pilota que es fa gran. En els blogs el que es fa, es quan algú escriu un article i vol que s’ampliï, li passa a tres o quatre enllaços, aquests tard o d’hora o llegiran i ho ampliaran, passant la pilota a tres o quatre enllaços més, així un article es va ampliant amb l’opinió de molts blocaires.

Blogs a l’escola:

En els blogs d’aula els nens expliquen el seu dia a dia compartint-lo amb altres companys d’altres edificis i es poden fer preguntes entre ells.

Blogs Transversals: Per exemple el blog de la ràdio. Abans amb les webs estàtiques era més difícil fer modificacions i només 1 persona ho podia fer, ara tots els mestres poden penjar el seu programa de radio amb els seus alumnes. El blog facilita crear un ordre per temes, per dates, etc... Els nens practiquen tant el llenguatge escrit com l’oral.

Blogs de vídeos: Amb vídeos de festes, jornades eductives, projectes, etc..

Blog col·lectiu: Fet per alumnes de diferents barris. La seva idea era crear un diccionari de paraules que trenquessin murs. Identifiquen la paraula mur com una cosa que no agrada.
Si alguna persona llegeix el nostre blog és perquè l’interessa, així que nosaltres podem enllaçar amb ell ja que segurament també ens pot interessar el que ell escriu. Aquesta persona segurament que també té altres enllaços i si entrem en aquest món podem contactar molta gent. Si vols dir alguna cosa que has vist en un altre blog, s’ha de dir d’on has tret l’ informació i ho pots enllaçar a l’altre blog i fins i tot ampliar-ho.

Després d’escoltar la conferència de l’Anna Pérez veig, cada cop més, la importància que pot tenir un blog, tant personalment com a l’escola. Fins ara ningú ha fet cap post en el meu blog, però jo, de tant en tant, buscant informació llegeixo altres blogs i crec que si m’acostumo puc arribar a posar-me en contacte amb altres blocaires i conèixer gent i les diferents opinions d’un mateix tema.

Pel que fa als blogs en l’educació, observo que donen a conèixer d’una manera més profunda totes aquelles activitats que es fan a l’escola, on a més a més, els pares poden intervenir dient les seves opinions, cosa que sinó fos pels blogs potser no farien, valorant tant la feina dels nens com la dels propis mestres.