En un vídeo hem pogut veure un campionat de debat de la lliga universitària.
Tenim dos equips, d’una banda l’equip del SÍ a la Globalització i d’altra banda tenim els que defensen el NO a la Globalització.
Tenim dos equips, d’una banda l’equip del SÍ a la Globalització i d’altra banda tenim els que defensen el NO a la Globalització.
Primerament, surt una noia fent una introducció del què dirà. Abans d’acabar s’avança al que dirà l’altre grup, a més a més contraargumenta, la qual cosa fa que ja derrota als contraris.
També dóna moltes referències a l’equip contrari, llença preguntes pujant el to de veu i dóna exemples.Mica en mica van sortint els altres components dels dos equips, amb els seus corresponents torns. Un dels equips aporta un Power Point com a demostració.
Algun dels participants fa servir el seu dialecte, cosa molt correcte tal i com ens diuen en el llibre de RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2000) Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Empúries. Per fer les conclusions, un dels equips finalitza amb una cita.
Tots dos equips han complert d’una manera cronometrada els temps que tenen per parlar, han tingut en compte el llenguatge, formal en aquesta ocasió, caminen d’un cantó a l’altre, dirigint-se a tothom, l’expressió corporal correcte en tot moment i amb tot això veiem la bona preparació que hi ha al darrera. Sembla una cosa fàcil, però no crec que sigui tan senzill.
Els únics debats que havia vist fins ara són els que podem veure a la Tv, els quals són molt diferents al que hem pogut veure a l’aula.
Crec que s’ha de tenir facilitat de paraula, ser espontani i si cal improvisar. El nervis cal controlar-los així doncs ja cal que ens posem a preparar el nostre debat, ja que no és cosa d’un, sinó d’un equip. Ja em poso nerviós només de pensar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario