Com parlar bé en públic

Durant tot el dia, quasi be tot allò que fem o diem al parlar comunica alguna cosa, per això podem dir que pràcticament és impossible no comunicar. El transmetre un missatge a algú i que aquest l’entengui no és només ho trobem quan ho fem a algun amic o familiar, sinó que avui dia és també molt important a les empreses. En moltes professions, la comunicació és un tret molt valuós per arribar a l’èxit.

De sempre he sigut molt vergonyós, pensava que el fet de comunicar correctament era innata i que si no anava amb la meva personalitat ja no ho podria fer en tota la vida. De fet, observo molt atentament a tota aquesta gent que te facilitat de comunicació i creia que ja no hi havia res a fer per tal de parlar com ells. En canvi, “Com parlar bé en públic” m’ha donat esperances de que un dia ho podré fer millor del que ho faig ara. Potser la comoditat, tal i com diuen els autors, em frenava a aprendre.

Aprendre a comunicar bé és possible. És cert que el fet de tenir naturalitat ajuda, però amb les tècniques adequades es pot millorar molt. Si s’adopta una postura passiva mai s’avança, però, amb molt d’esforç, es pot aconseguir de la mateixa manera que s’aprèn matemàtiques, llengua, o altres matèries quan anem a l’escola.

El llibre, d’una manera molt senzilla ens dóna idees, trucs i tècniques per portar a la pràctica el nostre objectiu de millorar a l’hora de comunicar. De fet l’índex és molt pràctic per poder localitzar allò que més t’interessa millorar. En els diferents apartats, dintre de cada capítol, et recomanen que es deu fer i que no, d’una manera molt breu i concisa.

Una de les primeres dificultats de les que parlen són els meus amics: el nervis. Ens diuen que són normals i que no hi ha cap recepta mèdica per afrontar-los, però si que ens donen uns consells per despistar-los. Així doncs ara estic més tranquil sabent que no sóc l’únic i que els altres també els pateixen.

També ens parlen de d’importància de la mirada, de la veu, de l’entonació, de la respiració, del silencia, etc... que són altres aspectes que també em de tenir molt en compte a l’hora de parlar, sense deixar de banda el llenguatge oral i el llenguatge corporal que fem servir.

D’una manera molt precisa ens parla de les tècniques d’elaboració d’un guió i les seves parts.
Finalment, en el llibre ens donen exemples més pràctics de tota la teoria esmentada.

Dit això haig de dir que a la meva infància mai no em van ensenyar res de totes aquestes idees, trucs i tècniques a tenir en compte a l’hora de parlar. Tampoc disposava dels medis tecnològics que hi ha avui en dia (els quals tampoc domino amb facilitat). Podria anomenar alguns dels trets que més falta em fa per dominar la comunicació, però degut al ja esmentat, crec que haig d’aprendre i comprendre tot el que es parla en general al llibre.

En conclusió, diria que tal i com ens diuen els autors per parlar i actuar amb claredat s’ha de pensar també amb claredat i espero, mica en mica, portar tot això a la pràctica començant sempre amb un somriure davant el públic.

Facebook SÍ - Facebook NO

Ja fa uns mesos que alguns amics i amigues em van dient que em tinc que enregistrar al , una pràctica cada cop més comú en la societat.

Fins que no he començat a la Universitat, passava moltes hores a la feina davant de l’ordinador i la veritat que l’última cosa que em venia de gust quan arribava a casa era tornar a connectar-me...

En alguna ocasió m’he plantejat d’enregistrar-me però he llegit alguna crítica i vist algun documental que no el deixen gaire ben parat.

Aquí teniu una mostra:



Us heu llegit les condicions abans d’acceptar i enregistrar-vos? Esteu segurs? Jo no ho tinc tant clar que molts de vosaltres les hagueu llegit.

Sé que té algunes avantatges, pots compartir les teves coses amb els altre i en principi no volia enregistrar-me fins tenir més informació, però he pensat que potser en breu ho faig i practico totes aquestes funcions que t’ajuden a ampliar els coneixements de les eines existents en xarxa.

Conferència Anna Pérez

El blog és una eina d’aprenentatge, una eina que permet recollir allò que observem i que ens ajuda a reflexionar i dir què hem interpretat.

El que observem és tècnic en un primer moment, però després afegim quina utilitat pot tenir aquesta eina pels estudiants, com a futurs docents i la utilitat didàctica (com s’utilitza a l’escola).

En la conferència de l’Anna Pérez, (mestre d’educació infantil i primària, formadora del departament d’educació en cursos presencials i telemàtics, coordinadora TAC de l’escola Drassanes (Tècniques d’aprenentatge col·laboratiu – treball en xarxa), coordinadora de la xarxa educativa ravalnet, autora del blog bitàcola demestratic on comparteix allò que sap amb el blog) es va parlar del següent:

Abans, amb la web 1.0, només un grup reduït de persones podien tenir una web personal (gent que creava contingut a Internet), amb la web 2.0 pràcticament qualsevol persona pot crear contingut, gràcies a que les eines ho permeten. En el últims 10 anys ha evolucionat molt, no només hi ha un que publica, també hi ha un altre que llegeix i un altre que interactua amb tota aquesta informació. Tenim eines com el google, gmail, pujar veus, blogs, youtube, picasa, flickr, etc...

Ara ja no fem servir el correu per enviar fotos, podem fer servir el picasa, flickr, etc.. que són programes on pengem les fotos i els nostres amics les reben.

Coses a tenir present en l’àmbit educatiu: Internet és diferent que fa 10 anys, no és només de text sinó que ara és multimèdia i audiovisual, això ho permet les eines web 2.0, hem passat de ser espectadors a creadors de continguts, això s’ha de tenir present com a mestres i els alumnes els quals també poden crear continguts.

Els blogs no són l’única eina, però si que ens permeten recollir aquesta creació de continguts de manera multimèdia amb Internet, amb audiovisuals, etc.

Abans eren escrits i ara trobem galeria de àudio, imatges, etc...

Això permet una major participació de tota la gent que vol crear aquests continguts però sobretot fer xarxa. Una manera d’ordenar les eines, tenir accés des de qualsevol lloc i al ser públic, la gent ho llegia i a més a més deixava els seus comentaris i fins i tot ampliava el que hi havia escrit. A més a més és un lloc per fer reflexions i fer preguntes, creant així un diàleg.

Una de les eines del web 2.0 són els RSS amb les que es poden rebre les novetats de tots aquells blogs que ens interessen. Els blogs ens permet posar-nos en contacte amb altre gent, d’una forma virtual i real.

L’estructura de l’escola d’avui és del s. XIX, els professors són del s. XX i els alumnes estan ja en el s. XX. Els nens pensen amb les noves tecnologies.

El llenguatge de l’escola moltes vegades prohibeix el llenguatge que utilitzen els nens en comptes de treballar-lo.

Hi ha una sèrie de preguntes que es planteja:

Preparem als alumnes per la societat que els toca viure? Es poden prohibir els mòbils a l’escola però estan preparats per viure en una societat que han de fer servir-lo i ser responsables?

Continuem fent recerca d’informació en una sola font (llibre de text) quan hi ha milers a l’abast? Com les que ofereix web 2.0

Donen un sentit útil i didàctic a youtubes, messengers i metroflogs? Són bones eines però s’ha d’educar als nenes per aprendre a fer-les servir de manera responsable.

Continuem veient l’escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món? L’escola s’hauria d’obrir al nou llenguatge i a aquesta nova manera de fer.

Aprofitem les noves tecnologies per millorar la didàctica i l’educació? Si a un nen li demanes informació d’una cosa farà un “copiar i enganxar” però si el professor formula de manera diferent el treball (d’una manera més atraient) el nen possiblement treballarà de manera diferent (reflexionarà, crearà, etc...)

Qui és el protagonista el mestre o l’alumne? El nen és el que ha de transformar l’ informació, no copiar-la.

Amb els blogs els nens poden treballar les competències lingüístiques, a més a més escriuen, llegeixen, es comuniquen i que tot tingui un significat. Els nens treballen en xarxa (escriuen els seus coneixements, es contesten, s’amplien, etc...) “Escrivim per ser llegits, parlem per ser escoltats”. Aquestes eines de comunicació acaben sent un aprenentatge compartit.

També ens parla de les memes, que és una pilota que es fa gran. En els blogs el que es fa, es quan algú escriu un article i vol que s’ampliï, li passa a tres o quatre enllaços, aquests tard o d’hora o llegiran i ho ampliaran, passant la pilota a tres o quatre enllaços més, així un article es va ampliant amb l’opinió de molts blocaires.

Blogs a l’escola:

En els blogs d’aula els nens expliquen el seu dia a dia compartint-lo amb altres companys d’altres edificis i es poden fer preguntes entre ells.

Blogs Transversals: Per exemple el blog de la ràdio. Abans amb les webs estàtiques era més difícil fer modificacions i només 1 persona ho podia fer, ara tots els mestres poden penjar el seu programa de radio amb els seus alumnes. El blog facilita crear un ordre per temes, per dates, etc... Els nens practiquen tant el llenguatge escrit com l’oral.

Blogs de vídeos: Amb vídeos de festes, jornades eductives, projectes, etc..

Blog col·lectiu: Fet per alumnes de diferents barris. La seva idea era crear un diccionari de paraules que trenquessin murs. Identifiquen la paraula mur com una cosa que no agrada.
Si alguna persona llegeix el nostre blog és perquè l’interessa, així que nosaltres podem enllaçar amb ell ja que segurament també ens pot interessar el que ell escriu. Aquesta persona segurament que també té altres enllaços i si entrem en aquest món podem contactar molta gent. Si vols dir alguna cosa que has vist en un altre blog, s’ha de dir d’on has tret l’ informació i ho pots enllaçar a l’altre blog i fins i tot ampliar-ho.

Després d’escoltar la conferència de l’Anna Pérez veig, cada cop més, la importància que pot tenir un blog, tant personalment com a l’escola. Fins ara ningú ha fet cap post en el meu blog, però jo, de tant en tant, buscant informació llegeixo altres blogs i crec que si m’acostumo puc arribar a posar-me en contacte amb altres blocaires i conèixer gent i les diferents opinions d’un mateix tema.

Pel que fa als blogs en l’educació, observo que donen a conèixer d’una manera més profunda totes aquelles activitats que es fan a l’escola, on a més a més, els pares poden intervenir dient les seves opinions, cosa que sinó fos pels blogs potser no farien, valorant tant la feina dels nens com la dels propis mestres.

Escola Dovella

L'escola Dovella està situada al districte de Sant Martí al c/ Mallorca. És una escola pública de la Generalitat d’una sola línia.

L’edifici d’aquesta escola era un antic convent i han recuperat alguns motius conservant la cultura dels edificis, com ara la gran campana que hi ha a l’entrada. Cada planta està distribuïda amb diferents aules pels alumnes. La sala de reunions es fa servir també com aula d’acollida.


La primera classe que observem en aquesta escola és la de matemàtics. És una classe diferent a les clàssiques. En grups de 3 o 4 nens i mitjançant jocs com els escacs, el Tangram (fer figures amb peces geomètriques), Joc del 31 (cartes amb números), el Mangala (joc amb bales), exercicis a la pissarra, etc... van practicant diferents àrees de la matèria. Ho fan per rotació, cada setmana els diferents grups van canviant d’ordre i practiquen un exercici diferent, tocant així el mateix que la resta d’alumnes.

La següent classe és la de música. Per agafar lloc tots els alumnes volten per la classe escoltant música i quan el professor la para, tots els alumnes agafen el lloc que més a prop tenen. En va semblar curiós, doncs és una manera que els alumnes no s’asseguin sempre amb els mateixos companys i una manera de relacionar-se amb tothom. on fan exercicis de cant combinats amb ritmes corporals. A partir d’aquí comencen els exercicis de veu amb coordinació corporal, repeteixen notes musicals a ritme del piano. Durant la classe el professor convida als alumnes a seure per terra, si volen, i al final de la classe fan una rotllana per cantar “Un porc molt grassó”. Primer la canten amb “LA-LA-LA-LAAAA”, després amb les palmes, també amb les notes musicals (DO-RE-MI-FA-SOL...), després el professor toca la cançó amb el piano i els nens han de llegir les partitures i quan es deixa de tocar el piano els nens han de dir on ha acabat la partitura a la pissarra. La classe és molt dinàmica i gens avorrida, encara que semblant al CEIP CASP. Per finalitzar mentre el professor toca el piano els nens pugen a les cadires per cantar la cançó mentre que les nenes es queden al terra i després ho fan a l’inversa.
Després d’aquesta classe anem al pati (fan servir el terrat que hi ha a dalt de l’edifici). Els nens poden jugar lliurement, però observem que alguns dies de la setmana els hi treuen les pilotes perquè no juguin sempre a futbol.

Aquesta escola treballa per projectes (Kilpatrick). Els alumnes trien ells mateixos els temes que els interessa, fan preguntes i fan hipòtesis. Tenen una xarxa on apunten el que volen aprendre anomenats eixos d’investigació (figures mitològiques, com s’imaginen a Sta. Claus, etc...) després les van estirant durant el curs fent servir l’ imaginació, usen les tècniques conegudes, etc... Els mestres també proposen temes, no tan sols tècniques. A 5è, per exemple, tenen preocupacions semblants i, mica en mica segons la màgia de la classe, escollen un tema i els altres queden apartats (no tenen data de caducitat), si un any pel que sigui no es treballa, queda pendent per l’any següent per si el nen el vol reprendre.
En uns papers apunten el que els agrada, preocupa e interessa treballar. Després relacionen per projectes les idees i ho pengen junt. Tothom penja alguna cosa fent connexions. Més endavant, en grups de taula fan un mural amb un esquema per relacionar. Exposen el mural a la classe en un “teatrillo” i l’expliquen a la classe amb avantatges i desavantatges.

Un exemple:

De les preguntes i problemes proposades, es miren les connexions amb la realitat del nen. Si per exemple es pregunten: Existeixen les sirenes? No val a dir només si o no, han de fer el següent:
Ø Recerca científica per saber perquè.
Ø Podrien estudiar els oceans. Són tots iguals? Podria viure una sirena a qualsevol?
Ø Anatomia del cos. Quina espècie seria? Única?
Ø Utilitzen llenguatge científic. Diferències entre sirena i sirènic.

Un altre exemple: Què comportaria fer un dibuix de la terra:

Fan servir el compàs (saber com fer-lo servir, els colors, etc...
Saber geometria (diàmetres, etc...)
Els % dels gasos, de ferro, que hi ha a la terra, et... (els % encara que no toqui, si ho necessiten ho treballen.

Comprensió de conceptes (Contaminació - Capa d’ozó - L’atmosfera - CO2
Amb totes aquestes preguntes, es van obrint nous camps. No treballen només aspectes com què mengen i on viuen. És molt important el diàleg, les hipòtesis i donar-li sentit a totes les coses que fan. Treballen en grup, no fent sumatoris de parts i converteixen les dificultats en oportunitats.
Els dilluns a primera hora programen la setmana, on diuen el que haurien de fer. Els dimecres fan el “show and tell” on expliquen el cap de setmana, fan comentaris personals, recomanacions, etc...

Pel que fa a castellà, català, educació física i l’anglès, tenen un horari fixa, la resta les van programant sobre la marxa. Les mancances dels projectes les acaben de veure a llengua, per exemple. Hi ha coses que cal entrenar-les (taules de multiplicar...). Tot va relacionat amb les matemàtiques i la ciència.

Algunes de les assignatures que tenen són:
PROJECTE – ORDINADOR – MATEMÀTIQUES – CATALÀ – ANGLÈS – BUSCANT INFORMACIÓ – UTILITZACIÓ DE LES TIC

Escolten música, practiquen la lectura, experimenten, disposen de microscopi i pantalles, reflexionen de què ha representat treballar en grup i el % de participació és molt alt (això ho vam poder comprovar en una de les classes ja que quan es feien preguntes quasi bé tothom aixecava el braç per contestar i donar només idees noves).

També tenen una aula de cultura visual, on aprenen el llenguatge artístic i musical, no només la tècnica sinó saber interpretar (la seva vida, antecedents, significat, colors, etc... (No tenen una assignatura de plàstica). Fa poc van anar a veure una exposició d’Eugenia Balcells “Freqüències” i en aquesta aula de cultura visual, van treballar l’obra: el fil conductor, com els colors de la matèria impregnen els elements químics, quina música associarien amb l’exposició (diuen cançons i a més a més de traduir les lletres en anglès, miren quina relació tenen amb l’exposició).

A les aules els nens seuen en grups de 5-6 alumnes. Dintre les mateixes classes hi ha alumnes amb diferències d’edat (de 2 a 3 anys). Hi ha alumnes amb retard, psicòtics, amb cadira de rodes, etc... Els qui ho necessiten tenen un professor independent per recolzar-los exceptuant la classe de matemàtiques on van tots junt.

En els pocs exàmens que tenen, es basen en l’organització, com van lligades les coses i preguntes de semblances.

Algunes experiències explicades pels alumnes:

Un dia que un company marxava de l’escola, els propis companys van decidir de fer una foto d’acomiat (en forma de “A” des de la planta de dalt) i desprès van fer-li una festa sorpresa.
Amb una fotografia d’un dia a classe, ens expliquen com van treballar els essers vius: Naixement, creixement, reproducció, la mort, com influeix el clima amb els costums, la contaminació, etc... Desprès això ho pengen a un blog que tenen.

Per la castanyada i halloween expliquen històries de por, pengen gallardets, de calaveres i carbasses, fets per ells mateixos. Com els alumnes es centren massa en halloween, el mestres recuperen la castanyada perquè no sigui sempre el mateix, fent coses que potser manquen als murals i aprofiten l’aula per fer textos.

Un dia fan una castanyada i venda de moniatos per guanyar diners i fer les colònies més llargues (de 3 a 5 dies), així doncs que ho han de treballar ells mateixos i no dependre dels pares. Tot això comporta una organització de càlcul: Quants kg de castanyes i moniatos necessiten, les despeses, utilitzen fulls de càlcul, les castanyes per persona, etc...

Ens explicaven també que un dia van anar d’excursió a Canet de Mar. Per això van haver de fer un treball, un abans (on cercaven dades de Canet, feien un itinerari, etc...) i un desprès (on comenten què van fer, per on van passar, etc...)


El paper del docent:

Els mestres no saben ben bé què es trobaran abans de fer les classes. Com a docents han de treballar i saber els temes i recercar el que pregunten els nens i no saben, aprenent alhora que els alumnes. No es tracta de que el docent tingui continguts sinó el currículum on tots els sabers estan relacionats (saber els sabers). Als nens se’ls guia però no se’ls marca. Al no ser un mètode convencional, no tots els professors encaixen en aquest tipus d’escola.

Per concloure, m’agradaria dir que és cert que aquests nens quan arriben a d’institut han de fer un esforç amb l’aprenentatge diferent, i no m’hagués important gens que en els meus anys a l’E.G.B haguessin sigut com la d’aquests estudiants que vam veure. Aquest any a Blanquerna me’n adono de la mancança o dificultats a l’hora de trobar recursos per establir les coses i a convertir les dificultats en oportunitats.

Conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Dins la setmana d’activitats extraordinàries vam visitar el Cibernàrium (Centre divulgació tecnològica), un espai de més de 1000 m² on podeu trobar activitats gratuïtes per formar-vos i créixer amb internet, tant a nivell personal com professional.

Hi trobareu tres línees d’activitat:

Inicia’t en Internet.
Creix amb Internet.
Itineraris de formació (Adaptats a col·lectius específics).

Jo he fet un tastet d'aquestes activitats i us les recomano a tots.

Els reptes present i futurs del cibernàrium són:

- Expansió territorial a BCN. Proximitat amb els ciutadans.
- Programa antenes d’alfabet digital.
- Fomentar activitats de creació.
- Potenciació: “Creix amb Internet”.
- Trasllat de l’activitat al districte 22@. Casa de les TIC.

La xerrada va anar a càrrec del Dr. José Manuel Pérez Tornero i el Dr. Santiago Tejedor.

Per veure quins coneixements que teníem d’algunes de les aplicacions educatives existents a Internet (navegadors, cercadors d’informació, traductors, correu electrònic, treball col·laboratiu amb documents, documents on line, pujar presentacions, presentacions on line, revistes on line, wikis, blogs, mapes conceptuals, escriptoris virtuals, lectors RSS, discs durs virtuals, xarxes socials, etc...), ens van fer una enquesta. Si no recordo malament em sembla que jo coneixia un 20% de les que ens van proposar.

Ens ensenyen tres exemples d’eines:

Voz me: Aquesta eina és gratuïta i no va ser creada per us educatiu. Introdueixes un text, esculls un idioma i ho passa en format mp3. És un sistema automàtic que pot ajudar a invidents, per recordar, pràctiques d’idiomes, etc...

Aprobbo: És un programa informàtic creat per una empresa a Cornellà que permet, als professors, detectar si un treball ha sigut “un copia i engantxa” de la xarxa.

Igoogle: Proporciona al usuari un escriptori amb totes les eines que necessita. Aquí teniu aquest vídeo per que ho entengueu millor:



Durant la conferència vam veure un vídeo sobre l’evolució de les noves tecnologies en els darrers últims anys.

En general, podem dir que ara tothom pot participar a la xarxa amb Internet (més diversitat), ara ja no som només lectors, sinó que ara som a més a més emissors. Amb la qual cosa, la labor dels educadors és molt important, per orientar als alumnes o a la societat, per tal de que la informació tingui qualitat.

La web 2.0 és molt recent (Tim O'Reilly 2003). Es va plantejar com millorar l’Internet per tal de que fos més útil i profitós per tota la societat. Així que les webs tradicionals passen a ser webs dels usuaris on les pàgines estàtiques (HTML) poc actualitzades, són ara webs interactives i xarxes socials.

Les eines de la web 2.0 són moltes, en desenvolupament i àmpliament constant.

La web 3.0 encara en “construcció”, oferirà productes segons el nostre perfil i la web 4.0 encara és una hipòtesi.

Comparació de la web 1.0 amb la web 2.0:

A la web 1.0, només podíem llegir, a la web 2.0 és una web on podem llegir i escriure
La web tradicional només és una pàgina (com un llibre) i la web 2.0 trobem el post, missatge o articles. Passa de ser estàtica a canviant i actualitzada.

També trobem que abans la visualització era client-servidor i amb la web 2.0 apareixen els lectors RSS on sense fer res rebem informació.
Finalment, a la web 1.0 hi havia el webmaster que podia revisar i canviar els continguts i en la web 2.0 qualsevol de nosaltres pot ser el webmaster ja que tothom pot participar a Internet. Wikipèdia seria un bon exemple.

Els mateixos usuaris fan propostes i diuen com es pot anar millorant la web, millorant el seu software ja que no és un producte final. Degut a tot això és coneguda com web de la gent.

Gràcies a Internet, molts usuaris han pogut dir coses que abans no podien. Per exemple, dones maltractades, com les dones àrabs que mitjançant un blog, han pogut fer arribar les seves històries a tot el món, coneixent així les seves denúncies que d’altra manera mai haguéssim sabut.

Per concloure, recalcaria que hem d'ampliar les nostres eines constantment, tot aquest món va evolucionant ràpidament. Particularment, veig que les noves generacions tenen més coneixements que jo, que fa temps que no tenia contacte amb les noves tecnologies, i si no estàs al corrent et quedes enrere, encara que no ho hem de saber tot al 100% ja que les icones són sempre les mateixes.

Hem d’aprendre a explorar l’ informació, analitzar-la i fer servir el més adient i com a futur docent, crec que això és el que s’ha d’ensenyar. Motivant a l’alumnat per que vagi fent el seu propi camí.

Actualitat educativa del 04 al 11 NOV '09

L’Elena I la Carol ens van fer un repàs breu de les següents notícies:



Però no va ser fins desprès que vam aprofundir en el següent titular: nova iniciativa que vol dur a terme el govern per tal d’allargar la ESO fins els 18. Durant una bona estona vam anar aportant les nostres opinions i en definitiva es creu que aquesta proposta el que farà serà un major fracàs de l’alumnat.

De veritat creieu que per anar més anys a l’escola els alumnes sortiran més qualificats? Alguns nois no volen estudiar, i altres no serveixen, perquè obligar-los? Que estudiïn fins als 16 i si no volen estudiar que treballin, això si, sempre s’ha de donar l’oportunitat d’escollir.

També m’agradaria comentar que m’ha sorprès la següent notícia: Un nen amb diabetis canvia d’escola desprès de ser discriminat. És això possible? Com potser que ningú d’aquesta escola de Barcelona pogués (o volgués) fer-se càrrec d’una cosa tan senzilla com és controlar aquest nen un cop al dia?

Casal d'infants del Raval - Centre socioeducatiu

El casal neix d’un barri amb una situació molt deteriorada als anys ‘80. Ho fan els mateixos veïns per atendre a aquests nens per tal de què poguessin estudiar. Tot això dura fins al ’91 on es planteja canviar el sistema. També hi ha un canvi d’usuari, s’afegeixen els marroquins, els nens d’Europa de l’Est, etc... A l’any 2000 més de la meitat ja són aquests nens els que omplen l’escola.

El casal evoluciona i es s’especialitza en la professió d’educació social (manera de treballar tot això). L’educador i el centre social són els que atenen a nens i famílies en risc social, marginats o exclosos i recuperar-los per insertar-los en el col•lectiu. Ara el casal ja no es diu Casal d’infants del Raval, ara es diu Casal d’infants d’acció social als barris, encara que ara hi ha gent de moltes edats. Les instal•lacions disposen d’ordinadors que fan servir tots.

Treballen amb els nens i amb les famílies. Tenen tres centres oberts: atenen a nens i nenes amb edat escolar fora de l’horari escolar i que estan amb risc social, sobretot a l’adolescència que viuen en habitacions amb famílies i no tenen intimitat, esta mal vistos per la societat acollidora, sense diners, etc... i acaben tenint problemes al carrer, a l’escola, a la societat, etc... El centre obert vigila aquestes situacions o venen derivats per les mateixes escoles, els serveis socials, les famílies, etc... Treballen en xarxa per protegir la situació de l’infant. Si es detecta algun cas d’urgència, es pot donar el cas que es separi al nen de la família, es porta a un centre i s’estudia.

També tenen projectes amb les mares per ajudar-les a desenvolupar-se i que es valorin per posar-se en marxa i tirin endavant la família (això també ho treballen amb els joves). Fan tallers de cuina. Els nens de 3 anys estan a la guarderia i es treballa amb les mares.

Suport a l’escolarització: Aules d’escolarització compartida. Són nens que estan amb el seu grup classe de l’ institut. Part del seu horari el passen a l’institut, fóra del grup classe amb un professor de l’institut i amb un educador social treballant conjuntament i l'altre part del seu horari, el passen al casal també amb el professor i l’educador fent activitats que els motiven.
Reforç escolar a dintre l’institut: Voluntaris dels casals fan reforç de matemàtiques i català fora de l’horari escolar.

Encara que no vam tenir ocasió de veure tot el centre, em vaig poder fer una idea. Quant d'esforç i patiment han de tenir tots aquests nois, noies, mares i famílies marginades per poder tirar endavant, però no nomès ells, ja que imagino l'empatia de tots aquests professors, educadors, voluntaris i tots aquells col.laboradors indirectes, encara que també imagino que de vegades amb un final gratificant.

Alguns serveis que ofereix Internet

A Internet trobem molts serveis que ajuden tan als estudiants com a la resta d’usuaris. Sempre hi ha de nous i els anem localitzant a la xarxa. Quan els coneixem, hem de descobrir d’una manera autònoma el seu funcionament i les seves avantatges. Algun d’ells són:

S’utilitza per traduir textos, frases o qualsevol altre tipus d’escrit a un altre idioma. Fins i tot tradueix pàgines web.
Hi ha 51 idiomes diferents per traduir. És un traductor molt popular i molt fàcil d’utilitzar.
No cal enregistrar-te i és gratuït.
Passes a seguir:
Escriure el text que vols traduir.
Seleccionar l’ idioma en el que has escrit el text.
Seleccionar l’ idioma en el que el vols traduir.
“Clicar” traduir i a la dreta apareix el text traduït.
Pot ser molt útil quan busquem informació d’una determinada matèria i la trobem en un altre idioma. Amb aquest servei, ràpidament tindríem la informació en la llengua desitjada. També seria molt útil per enviar informació en una llengua que desconeixem a altres persones amb les que volem comunicar-nos d’altres països.

És un escriptori web digital de programari lliure.

És molt útil ja que ens permet treballar des de qualsevol ordinador.

Per fer-lo servir t’has d’enregistrar.

Amb aquest escriptori els pares, fills i els mestres poden estar en contacte, la qual cosa facilita la comunicació entre ells, ja que no sempre és fàcil d’establir contacte real.

Igoogle és un servei de g-mail que permet personalitzar o il·lustrar la teva pàgina de google amb tots aquells gadgets i temes que més fem servir o necessitem.

Els gadgest són generalment molt petits, però molt pràctics i fàcils de fer servir (de la mateixa manera que en els blogs).

Hi ha molts gadgets de diferents tipus com: rellotges, música, vídeos, etc...

Google Earth:
Aquesta aplicació, permet anar a qualsevol lloc de la terra per veure imatges satèl·lit, mapes, relleus i edificis 3D.
Es poden guardar els llocs que hem visitat i compartir-los amb els altres.
Introduint les dades de carrers, establiment o qualsevol lloc, aquest programa et porta fins l’adreça exacta.
Google Earth bàsic és gratuït encara que pagant una quota pots accedir a eines més avançades. Amb aquesta aplicació, tant els més adults com els més menuts, poden explorar d’una manera molt amena de les zones que més els interessi.
Sitepal:
És un servei que permet crear un personatge amb la teva propia veu. Escrius el text del que vols dir i el personatge ho diu.
Aquest servei té un cost de $ 9.95 al mes.
Es poden fer servir les nostres fotografies o les que ja hi ha fixades, amb la nostra pròpia veu o les que el propi programa ofereix.
També es poden afegir vídeos de fons i les pàgines es poden publicar en les pàgines HTML o e-mails.
És molt fàcil de fer servir.
Amb Sitepal podem fer treballar als nens i nenes per tal de que creïn els seus propis personatges fent telediaris per explicar noticies (per exemple) i per fer córrer la seva imaginació en les presentacions.

Actualitat educativa del 28 OCT al 04 NOV '09

Aquesta vegada són tres persones que ens presentes l’actualitat educativa: La Laura, l’Anna i l’Àlvar. La presentació va ser la següent:

ACTUALITAT EDUCATIVA-1

View more presentations or Upload your own.

Els mestres usaran una xarxa estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes, aquest va ser el tema del debat en aquesta sessió de seminari. A través de les diferents preguntes fetes, el debat es va fer molt amè i participatiu, tractant diferents punts de la mateixa notícia.

La cigala i la formiga

Dijous van començar les primeres recitacions, entre elles la meva. Per aquesta ocasió vaig escollir el conte de “La cigala i la formiga" d’una mar de contes, on surten dos personatges i el narrador. Em va semblar un conte simpàtic i amb el que podia practicar els canvis de veu, per diferenciar els personatges.

Expressió oral: Era un conte senzill, explicat amb claredat tant al principi, com en el desenvolupament de la història i en el desenllaç. Vaig fer servir alguna onomatopeia.

Mirada: Des de un principi vaig mirar al públic d’un cantó a l’altre (en forma de W com diu a: “Parlar bé en públic”). Tothom estava força atent, encara que per ser sincer, això no em va generar autoconfiança com és suposat...

Veu: Jo la notava tremolosa. Vaig intentar fer els canvis de veu per diferenciar els personatges, però crec que amb els nervis no ho vaig aconseguir del tot. Amb la por de perdre’m em vaig concentrar més del que deia que no pas del to de veu, encara que en algun tros del diàleg si que vaig canviar el to.

Postura: Vaig començar recte i fent passes curtes d’un cantó a l’altre mirava al públic. Vaig intentar posar-me en el paper i per cada personatge canviava de postura.

Gesticulació: Vaig començar amb un somriure, però mica en mica em sembla que em vaig quedar un xic seriós. Havia practicat la gesticulació i la interpretació: davant del mirall, amb els familiars, etc... però al vídeo veig que només vaig posar-ho a la practica en alguns trossos, sense exagerar-ho e intentant ser natural.

Control dels nervis: Penso que és el que pitjor vaig portar, doncs encara que al principi vaig intentar relaxar-me, en algun moment em vaig posar més nerviós.

Vaig estar a punt de dir que no ho feia o a última hora quasi que pregunto a algun company de canviar el dia, però m’ho havia preparat de valent i vaig pensar que quan abans ho fes millor.
Ho vaig passar força malament, però després de rebre alguna que altra felicitació per part dels companys, en arribar a casa i meditar, em vaig sentir força orgullós. La vergonya, és un tret que haig de treballar, tant pel meu futur com a docent com per a mi mateix i exercicis com aquest em sembla que em seran de gran ajut.

Els orígens del conte

Llach E. Els orígens del conte. Un mar de contes. Aquesta va ser la lectura en veu alta que vaig escollir per la classe de COED. En un principi, volia llegir un conte, però buscant vaig trobar aquest text i em va semblar força interessant.

D’una banda, diria que tot i que el vaig llegir més d’una vegada a casa, per portar-lo ben preparat, es va notar que no estic acostumat a llegir pels demés. Vaig trobar que potser no vaig respectar del tot alguns signes de puntuació, cosa que s’ha de tenir cura, doncs podríem canviar el significat del text.

D’altra banda, comentar que vaig tenir algun problema de fonètica, les “s” no les pronuncio gaire bé; em van dir que podria ser per la ortodòncia, però crec que amb ella o sense hauré de seguir practicant. També vaig pronunciar alguna paraula de manera incorrecta com ara: “congenia” que tot i que la vocal tònica és la “i” jo la vaig pronunciar com si fos la “e”.

També comentar que a pesar de que érem un grup molt reduït no vaig poder evitar posar-me nerviós. Vaig intentar de relaxar-me i seguir alguns dels consells que ens dóna el següent llibre: RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic. Així doncs hauré de seguir practicant.

Finalment, m’agradaria comentar els finals de les lectures. Sempre he tingut la sensació que en acabar de llegir algun text faltava alguna cosa per saber que era el final. La meva sorpresa va ser que això mateix passava en general i el que hem de fer és practicar l'entonació final.

Curs pràctic de redacció

A l’hora de fer un text, no ho podem fer de qualsevol manera. Si volem que un text transmeti amb èxit allò que volem dir, ens hem de regir sempre per unes normes que hi ha establertes. Si les fem servir correctament, la persona que rep el missatge ens entendrà perfectament.

Algunes passes a seguir són les següents:

Primerament, hem de fer una planificació. És a dir, em de saber a qui ens dirigim, de quin tema volem parlar, quins són els nostres objectius, quina extensió tindrà el text i la seva estructura.

Seguidament, hem de recollir informació del tema del que volem parlar. Tenim varies opcions per fer això. Apuntant tot allò que ens passi pel cap en un moment determinat, ens podem documentar fent una recerca d’informació en els diferents medis, mirar de no oblidar-nos dades importants, etc...

Un cop tenim tot això en marxa, hem de fer una selecció de les idees, triar-les i ordenar-les. A partir d’aquí podem començar a redactar.

La redacció no pot ser de qualsevol manera, s’ha d’estructurar bé en paràgrafs amb les diferents idees recollides. Per unir aquestes idees s’han de fer servir els connectors per tal de que la lectura sigui més comprensible. Això sí, mai ens hem d’oblidar de la puntuació per donar un sentit o un altre al text.

Sempre s’ha de tenir en compte l’estil amb el que escriurem (adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc...

Finalment, hem de revisar sempre el que escrivim, no tan sols el lèxic, l’ortografia, sinó que també s’ha de revisar el contingut i si veiem que es pot millorar: fer-ho!

És molt important tenir en compte tots aquests trets esmentats, ja que sinó podríem provocar que el lector no entengués el nostre missatge o que no li agradés el que hem escrit.

Durant el curset d’autoaprenentatge del català, vaig tenir l’ocasió de llegir un mateix text amb diferents signes de puntuació i creieu-me, tot i sent els mateixos textos, els seus significats eren completament diferents.

Actualitat educativa del 22 al 27 OCT '09

En aquesta ocasió les encarregades de presentar l'actualitat educativa són la Cristina i la Marta. Ens fan un petit resum de les notícies que han anat trobant al llarg de la setmana, que són les següents:

Actualitat Educativa2

View more presentations from MartaRomeral.

Per finalitzar i fer-nos entendre millor la problemàtica de les llistes d'espera a les llars d'infants, fan servir un mapa conceptual. El debat d'aquesta notícia va posar sobre la taula la següent pregunta: És preferible que els primers anys de vida els nens estiguin amb la família o és millor portar-los a llars d’infants per que comencin a socialitzar-se amb altres nens?

Mentre una meitat es va posicionar per l’educació en família, l’altra meitat defensava l’educació en les llars d’infants. Després d’una reflexió a casa penso que les dues opcions tenen els seus pros i contres, ja que l’estada en família (de vegades amb els avis o de vegades amb mainaderes) tindran mancances que a la llar d’infants tindrien i viceversa.

"Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?"

Quan cerquem informació avui dia, la majoria de nosaltres fem servir Internet. Passem moltes hores davant l’ordinador, bé sigui per trobar informació, el correu electrònic, veure vídeos, escoltar música, escriure blogs, etc...

Alguns experts pensen que aquesta manera de fer és positiva, ja que la combinació del cervell amb les tecnologies potencien les nostres capacitats, en canvi d’altres pensen que no ho és, ja que a la llarga deixarem de llegir i reflexionar d’una manera més profunda.

Nicholas G. Carr, un expert en TIC i asesor de la Enciclopèdia Britànica, diu textualment: “la lectura profunda que solía suceder de forma natural se ha convertido en un esfuerzo”. Ens fa una reflexió negativa dient que rebem l’informació d’una manera ràpida i en petites porcions i això fa que perdem la capacitat de pensar detingudament i de llegir de la manera tradicional.

D’altra banda ,trobem Kurzweil i el professor John McEneaney, del Departament de Lectura i Arts lingüístiques de la Universitat de Oakland (EE.UU.) que es posicionen a favor de la unió del cervell i les TIC , ja que les eines faciliten que les neurones facin la seva feina.

Hi ha algú que no faci servir les calculadores avui dia? Ja no fem càlculs mentalment i el mateix passarà amb les TIC. Jo crec que són eines que ens faciliten la feina i les hem d’aprofitar i el que sí que potser hauríem de fer és utilitzar-les de manera responsable, trobant un punt mig i no dependre tant d’elles.

Elogi de la feblesa

En una de les sesiones de Seminari, vam tenir l'ocasió de parlar sobre la lectura proposada: JOLLIEN, A. (2001) Elogi de la feblesa. Barcelona: Ed.. La Magrana. Va ser una lectura que va agradar molt en general. Entre el grup som Petit que, participante vam anar i aportant tots Aquells trets que ens interessar van de l'obra, parlant del valor de l'amistat, proïsme el, la "normalitat", etc ..

Considero bastant interessant aquesta forma de comentar les conferencias, les quals permeten contrastar i complementar les idees proposades per la resta de companys amb les meves pròpies. També van bé per davant oral millorar l'expressió d'altre gent.

Fara uns 6 anys Alexandre JOLLIEN va fer una Conferència a Blanquerna, aquesta va ser enregistrada i vam poder veure-la. Entre el llibre i la Conferència m'han fet reflexionar molt en el que s'ha fet i encara s'ha de fer per a la Integració. Crec que hauríem d'aprendre a mirar la normalitat i la diferencia des d'una altra perspectiva.

Aquest llibre no és només per a futurs docentes, el recomanaria també a tothom, crec que a més a més de commocionar, ensenya molts valors que de vegades oblidem.

Programari lliure

Tenia pànic de fer aquest exercici, ja que no sé gaire bé com fer un Power Point però m’he decidit i finalment ho he aconseguit. He fet una petita síntesi sobre alguns conceptes de programari lliure i he aprofitat que hem après a fer mapes conceptuals per incloure un dins els Power Point. No penseu que m’ha sigut fàcil, però estic content del que he après fent-ho, encara que el resultat no sigui res d’especial per a molts de vosaltres que ja el domineu.

Programari lliure - Sessió 4 GITIC

View more presentations or Upload your own.

CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries

CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries

D’aquest llibre, fem una lectura de la pàgina 29 a la 44 i veiem les diferències entre la comunicació oral i la comunicació escrita.

A la primera, la persona que rep el missatge el comprèn al mateix temps que el diu la persona que parla, en canvi a la segona, observem que el lector triga més en llegir i no comprèn al 100% fins que no acaba de llegir.

Hi ha diferències contextuals, que fa referència a l’espai, el temps, etc... i diferències textuals que fan referència al text, com la gramàtica, l’adequació, la coherència.

Per fer un text correcte, ens hauríem de regir per les normes del I.E.C. (Institut d’estudis catalans).

Tant si fem servir l’expressió oral com l’escrita, ens hem d’adequar sempre a les diferents situacions en les que ens trobem en la societat. Hem de fer-ho d’una manera qualitativa, correcta i adient, seguint una sèrie de normes que hi ha establertes.

A l’educació primària s’ha d’usar molt més el canal oral, cosa que trobo a faltar en la meva educació quan vaig fer l’E.G.B., ja que practicàvem molt més l’escrit. Penso que si tens una bona base oral, facilitaria molt a l’hora d’escriure.

Les 4 habilitats lingüístiques

Tenim que les quatre habilitats lingüístiques són: PARLAR – ESCOLTAR – LLEGIR – ESCRIURE.

Pel que fa la parla, podríem dir que és la manera d’expressar el que volem dir, tot allò que tenim en el pensament d’una manera que s’entengui (coherent, clara, etc...) sempre adequadament en els diferents contextos que ens podem trobar.

Referent al que entenem per escoltar, podríem dir que és la comprensió d’alguna cosa que ens diuen oralment (amb el parlar). L’oient ha de ser objectiu per entendre bé què li diuen, descobrint els objectius de l’emissor.

Parlar i escoltar van molt lligats, el mateix passa amb llegir i escriure.

Llegir és sinònim a comprendre un text escrit. La lectura, permet ampliar o transformar els coneixements previs que ja es tenien.

Escriure és un procés que permet crear un text amb un significat, d’altra manera no tindria sentit.

Com a futurs docents hauríem de tenir molt clar aquests conceptes i conèixer profundament aquestes habilitats, per poder transmetre, als alumnes, totes les característiques a tenir en compte a l’hora de fer-les servir.

A més a més, també s’haurien de conèixer per a nosaltres mateixos, per saber aplicar-les en la nostra vida quotidiana depenent del context en que les necessitem fer servir.

Adjectius que defineixen un bon mestre

En el grup de seminari, ens vam dividir en petits grups i, cada un havia d’anomenar adjectius que definien un bon mestre de nens entre 6 i 12 anys. Les paraules que van sortir per a la definició són els que podem veure a la següent fotografia de la pissarra:




Alguns adjectius es van repetir entre els grups, altres no, en van sortir molts però, quin és millor que l’altre? En realitat, una difícil resposta per una pregunta tan senzilla, no? Entre tots vam arribar a la conclusió que l’adjectiu que potser unia tots els altres era: coherent.

Els mestres amb les millors qualificacions no tenen que ser els millors, un bon mestre podria ser aquell que fa tot allò que pensa que l’alumne necessita però, no n’hi ha prou amb els coneixements, a més a més ha de saber aplicar-los i transmetre’ls.


El mestre ha de saber connectar amb els alumnes per tal de que a l’aula hi hagi un respecte entre tots, una motivació per part de l’alumne i que aquest no perdi l’interès per aprendre, això si, sempre amb coherència.

V Lliga de debat universitari

En un vídeo hem pogut veure un campionat de debat de la lliga universitària.
Tenim dos equips, d’una banda l’equip del SÍ a la Globalització i d’altra banda tenim els que defensen el NO a la Globalització.

Primerament, surt una noia fent una introducció del què dirà. Abans d’acabar s’avança al que dirà l’altre grup, a més a més contraargumenta, la qual cosa fa que ja derrota als contraris.

També dóna moltes referències a l’equip contrari, llença preguntes pujant el to de veu i dóna exemples.Mica en mica van sortint els altres components dels dos equips, amb els seus corresponents torns. Un dels equips aporta un Power Point com a demostració.

Algun dels participants fa servir el seu dialecte, cosa molt correcte tal i com ens diuen en el llibre de RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2000) Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Empúries. Per fer les conclusions, un dels equips finalitza amb una cita.

Tots dos equips han complert d’una manera cronometrada els temps que tenen per parlar, han tingut en compte el llenguatge, formal en aquesta ocasió, caminen d’un cantó a l’altre, dirigint-se a tothom, l’expressió corporal correcte en tot moment i amb tot això veiem la bona preparació que hi ha al darrera. Sembla una cosa fàcil, però no crec que sigui tan senzill.

Els únics debats que havia vist fins ara són els que podem veure a la Tv, els quals són molt diferents al que hem pogut veure a l’aula.

Crec que s’ha de tenir facilitat de paraula, ser espontani i si cal improvisar. El nervis cal controlar-los així doncs ja cal que ens posem a preparar el nostre debat, ja que no és cosa d’un, sinó d’un equip. Ja em poso nerviós només de pensar-ho.