Un dels primers dies de classe, va venir vestida tota de blanc. Jo que vaig molt sovint a les illes balears a visitar la família, em va fer pensar amb la típica roba blanca que porten allà a l’estiu. La veritat és que em va transmetre tota l’energia que sento quan estic a les illes, plena d’alegria, experiència i de vida.
És morena i amb una llarga melena i, un altre dia vaig veure que anava conjuntada de dalt a baix, els colors liles i verds es combinaven en la roba, el calçat, inclús amb els complements.
Més endavant, en una altra classe, el mateix: els colors combinaven vistosament, un canvi d’ulleres, també del rellotge sempre a joc amb la vestimenta, les sabates, etc...
Arrel d’això, sense voler, sempre em fixava en ella. Vaig començar a observar que dia a dia em transmetia aquella mateixa sensació que vaig tenir el primer dia que la vaig veure vestida de blanc. Sempre amb un somriure a la boca i oberta a tothom.
Un dia a classe parlant de la gent que no tenia foto al blink, deia que als llistats sortien en blanc i negre i va dir una frase que em va fer pensar el títol de la foto que presentaria a l’exposició: “COLOR DE VIDA”, que descriu al meu parer a la IMMA GÓMEZ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario